dilluns, 28 de desembre del 2009

Museu de xocolata


La Carol, la Laura i jo (l’Elena) vam decidir anar al museu de xocolata, ja que nosaltres mateixes havíem d’escollir el lloc i després de molt dubtar entre dos llocs: el museu de cera i el museu de xocolata, ens vem decantar per aquest segon.
Aquest museu està dividt en tres parts.
Una d’elles és el museu, l’altre, és l’escola de pastisseria i la última és la cafeteria on es venen tot tipus de xocolates.
El preu de l’entrada normal són 4.30€, la dels jubilats 3.65€ i la dels estudiants 3.30€. Amb aquesta entrada et donen una xocolatina com a tiquet. D’antuvi, un cop entrat al museu hi ha la part més històrica com per exemple:


-Quins són el pastissos de Catalunya? Els mestres pastissers amb el seus treball a posar un toc dolç a les festres tradicionals de Catalunya, en moltes de les quals hi està fortament arrelat el consum de dolços típics.
El tortell de Reis, les coques de llardons, la Crema de Sant Josep, els bunyols de Quaresma, les mones de Pasqua, el pastís de Sant Jordi, el pastís de la Mare de éu de Montserrat, les coques de revetlla, la rebosteria de la Festa Major, el pastís de la Diada, els panellets, els turrons i les neules son els més coneguts.
- Quin poder té la mona? Una indústria en plena expansió
El tradicional regal de la mona, que els padrins ofereixen als seus fillols la setmana de Pasqua, fa que els pastissers hagin de treballar de valent per atendre la demanada que es concentra en aquesta setmana, especialment el dilluns de Pasqua. La confecció d’aquest pastís demana una gran experiència artesana i la utilització de matèries primeres de primera qulitat.
Cap el 1931 a Barcelona es van consumir unes 130.000 mones. Als darrers any, les mones consumides a la ciutat de Barcelona són unes 350.000 unitats i a tota Catalunya, unes 600.000. Molts llocs de treball i part d’un sector econòmic dpenen d’aquest producte, que genera riquesa.
L’aventura de la mona
La mona és un símbol de la Pasqua, la gran festa de la primavera que celebra el renaixement de les forces de la vegetació i de la fertilitat. L’esperit de renovació fa que els nens en siguin protagonistes, estrenant roba nova i rebent la mona. Els símbols de vida, com el pa, i de fecunditat, com l’ou, seran components dels àpats des del segle XV.


Quins són els constructors de somnis? Generacions de pastissers, confiters i xocolaters.
Des de l’Edat Mitjana les mestresses de casa, els cuiners i els forners van establir les bases de la pastisseria, però no van ser fins els s. XIX quan van aparèixer les primeres pastisseries.
A Catalunya trobem un muny de pastisseries, xocolateries i bomboneries que competeixen per oferir productes d’alta qualitat. La tradició xocolatera de Catalunya, representada per persones, fàbriques o tallers en funcionament o ja desapareguts, ha fet possible l’arrelament d’aquesta indústria i el seu entorn cultural.




L’altra part del museu constava d’obres fetes amb xocolata negre, amb llet i blanca. Aquestes obres eren figures com per exemple: el copet de neu, Bambi, los Simson, les Tres Bessones, etc. Hi havien d’altres que representaven una escena del llibre del Quixot, l’altre una lluita de gladiadors, un altre de la llegenda del Sant Jordi entre altres.



A més a més, dintre del museu hi havia dues sales d'audiovisuals: una dedicada als inicis del xocolata, i l'altre dedicada al procés d'industrialització del xocolata.
Aquest museu també ofereix cada x temps diferents exposicions de figures de xocolata. Té una oferta educativa bastant àmplia, ja que hi han unes activitats permanents tant pe a joves com per adults. N'és un exemple:
-Artistes de xocolata
-Fes pastisseria
-Tast de xocolata
-Taller de piruletes


El museu també utilitza les noves tecnologies ja que hi han uns panells tàctils repartits per tot el museu on els nens o els adults poden fer diferents activitats sobre el quen estat llegin durant l'exposicció, etc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada