Exposició del territori

Personalment, crec que realitzar exposicions que ens mostris diversos territoris pot ser molt enriquidor pel que fa a la cultura popular de cadascú ja que hi ha moltes dades i curiositats pròpies de cada població que la majoria de gent no pertanyent a aquest lloc concret ho desconeix. A més a més, hi hamoltes tradicions riques que es poden aprendre a partir d’aquests treballs.
En un principi la Carol i jo (l’ Elena), no sabíem com fer el treball del territori ja que havíem d’utilitzar les tecnologies que el professor ens havia ensenyat. Després de molt parlar i cadascuna aportar les nostres idees, crec que ens ha osrtit un treball bastant bo. La veritat és que pensàvem que ens trauria molt més temps, però no va ser així. A partir del momen que ja teníem clar què volíem exposar ens va ser més facil alhora d’insertar-ho en el PowerPoint ja que estava quasi tot fet. Tot i això, és un dels treballs que més m’ha agradat aquest semestre, ja que a la vegada hem gaudit del Laberint d’Horta i això ha fet que alhora de fer el treball, ens ho hem agafat amb més entusiasme.

Opinió de les recitacions i debats

Personalment, pel que fa al conjunt de recitacions, penso que la majoria de la gent ha anat evolucionant respecte a persones de dies anteriors, rectificant alguns errors que altres van cometre. Respecte al nerviosisme que sol haver-hi en cada exposició, comprarant les recitaacions dels primers dies cre que la gent es posa molt menys nerviosa o té més capacitat de controlar aquests nervis que juguen tantes males passades.
Parlant dels debats, crec que tots els temes exposats han sigut molt interessants. Les explicacions d’uns i altres, tant els que estaven a favor com els que estaven en contra, han estat correctes i cada una d’elles amb el seu sentit.
A mi el que em va agradar més va ser el de l’aplicació de la setmana de vacances al Febrer/Març. Aquest tema té com a aspectes positius el descans dels alumnes. D’altra banda, té molts punts en contra ja que la majoria de les famílies estan treballant i no disposen dels recursos econòmics suficient com per poder afrontar certes despeses, com les de pagar casals, esplais, estades d’esquí...als seus fills. Altres pares no tenen on deixar els nens, així que van proposar realitzar aquesta bibliotec-ludoteca, però això realment són vacances? L’empresa en la qual treballen els pares no haurien de donar també vacances perquè així puguin passar més temps amb els seus fills? Com sempre tot es fa ràpid i malament, ja que aquestes “vacances” s’instaurarà l’any vinent i tot està massa verd.
En definitiva, penso que cadascú ha de trobar el seu punt de vista i donar la opinió sobre aquest tema i saber valorar-ne els aspectes que cadascú cregui més importants i conseqüentment, posicionar-se en alguns dels dos sectors.
També cal comentar les emocions que m’ha causat al realitzar el debat. Al principi estava bastant nerviosa ja que això és molt normal en mi. Cada vegada que s’anava apropant el moment de fer el debat, m’anava repetint a mi mateix que tot sortiria bé perquè havíem realitzat una bona preparació i a més a més tenia por a que no sortís com ho teníem previst. Al ser la primera en introduir el tema, és a dir, la primera en trecanr el gel em feia una mica de respecte. Al principi, durant les priemres paraules em sentia insegura, però durant el trascurs del discurs em vaig anar tranquilitzant i agafant confiança amb mi mateixa.

Vídeo del debat

Vem dedicar una classe quasi exclusivament a veure un vídeo sobre un debat de la Lliga universitària, on es podia veure una final entre La Universitat de Lleida i la Universitat de Ramon Llull. Aquesta és la cinquena Lliga de Debat que s’ha dut a terme. En aquest cas, va tindre lloc a la Universitat d’Alacant del 25 al 28 de març de l’any 2009. El tema de la final era: “La globalització aporta millores substancials en la qualitat de vida de les persones)”.
Aquest vídeo m’ajudat a tenir un referent de com havíem d’enfocar els nostres debats, la forma en què havíem de fer les introduccions, les interpel·lacions, etc.

Com parlar bé en públic

El llibre de Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat és un llibre molt útil perquè t'explica diverses tècniques per tal de portar a terme una bona exposició davant d'un públic.
A simple vista, sembla un llibre avorrit i pesat, però a mesura que anava llegint em va semblar un llibre interessant pel seu contingut, ben organitzat, clar i entendor. Personalment, quan llegeixo un llibre, vaig fent pauses per tal de resumir el que ja està llegit, per després recordar tot el llibre detelladament. Així és com ho vaig fer, però de manera diferent: vaig fer un resum del que creia més important per a mi per posar-ho en pràctica alhora de fer una exposició (quasi tot eren idees claus referent a l'apartat de l'expressió oral)
A continuació poso les idees claus del que vaig resumir:
-Controlar els nervis, parlar amb naturalitat, portar un guió i fer constantment una retroalimentació amb la mirada.
-Cal tenir en present les idees a explicar, i no memoritzar paraula per paraula del que es dirà.
-Cal tenir en compte, el volum de la veu, l’entonació, la respiració i els silencis. Aquests quatre elements que intervenen en el procés, si es porten a terme fa que es parli en públic correctament.
-Un dels principals errors del orador és la monotonia en el to, ja que fa que el públic s'avorreixi i no es presti atenció.
-Cal construïr frases curtes.
-Hem de formular una pregunta al públic.
-El llenguatge corporal és essencial en la comunicació oral. L’orador comunica amb tot el cos: amb la mirada, amb el moviments de les mans, amb la postura, amb la distància interpersonal, amb l’aparença i la manera de vestir.
-El somriure desperta simpatica i confiança al públic.
-S'ha de tenir una postura adequada davant del públic però sempre i quan, còmode per a nosaltres
-Quan una persona no mira als ulls de l’interlocutor, no inspira confiança
-Els mitjans audiovisuals són un suport i només un suport
-El PowerPoint ha de ser llegit amb un cop d’ull i no li ha de prendre protagonisme a l’orador.

Conferència Eulàlia Bosch

En la setmana extraordinària, concretament el dilluns dia 16 de Novembre, l’Eulàlia Bosch va venir a Blanquerna a fer una conferència. El títol de la conferència va ser “Fer de mestres”, en la qual ha decidit posar aquest títol per tal de que els oients reflexionem. Fer de mestres vol dir sortir de la facultat amb l’ofici que volem fer, qua això té a veure amb el conjunt de la població. Ella es va centrar en el marc d’una ciutat, concretament la de la nostra universitat, Barcelona.  Quan es parla de magisteri, es parla de nens, en la qual hauríem de pensar com els nens creixen.  La relació que tenim amb els  nens, ho pensem d’una manera estàtica. Quan parlem de l’educació escolar, hem de tenir en compte que els nens estan creixen i hem d’estar allà en aquest creixement. També ens va parlar que la veritat de l’estrangeria a les escoles, és el fet de que tenim els nens davant nostre i no els nens que venen del Marroc, els que són negres, etc. A més a més, Eulàlia va dir que nosaltres hem d’ajudar a situar-los; a fi de comptes, tots fem de mestres de tots encara que hi hagi persones que el seu ofici no és ser mestre però tot i això potser si que et fa de mestre. 

Pel que fa a la ciutat, la ciutat ens permet moure’ns en tranquilitat; aprendre a viure a la teva ciutat, és aprendre a viure a qualsevol ciutat del món (saber què cal buscar a fóra que no hagis après). Al fer de mestres és importantíssim, ja que tots els nens d’aquest país passaran per l’escola. Si estem pensant de manera extraordinària, vol dir que estem pensant amb els nens. La complexitat de la ciutat és mínima perquè el nen pugui créixer. A continuació, ens mostra una pàgina web (www.anycerda.cat) on podem veure la geografia d’abans i la d’ara de la ciutat; quan assenyalem alguna cosa de la ciutat, no assenyalem les escoles ja que aquestes no hi apareixen en el mapa, però avui dia les escoles es van integran a la web a poc a poc. 

Ens diu que l’educació ha de passar a primera plana ja que els nens que creixen són els que sustenen els canvis constants, i els que fomenten aquesta ciutat. En cada ciutat, l’hem de reconèixer perquè així podrem trobar cada lloc per poder alimentar la curiositat dels nens. No se’ls ha d’estalviar els problemés, sinó que se’ls ha de fer forts davant els problemes. Aquesta curiositat, és una assignatura (per dir-ho d’alguna manera) que cal tindre-la en les nostres vides constanment. Els nens són curiosos per necessitat. Són la curiositat mateixa, i nosaltres hem de treballar-ho. Els qui no pregunten van pel mal camí. Ningú és tant fort per respondre les curiositats. Els nens se’ls ha de fer forts davant dels problemes. Les arts és una de les maneres de mantenir oberta la curiositat, és a dir és el que cultiva la nostra curiositat. La metàfora que podríem fer en relació entre l’escola i la ciutat, és que cal sortir per trobar aliment, tornar i crear pensaments; hauríem de trobar la imatge propera per dir que el interés per conèixer el món i cal sortir-los a buscar. A més a més, també fa una relació entre persones i vaques, ja que l’escola és el lloc on tornar, on aprendre, on descobrir allò que hem vist fora (setmana extraordinària).

L’Eulàlia va posar un exemple: la música. L’arquitectura i la música de Barcelona dona possibilitat d’infinites meravelles: llocs, espais, espais diferenciats. Aquestes dos són les dos estructures que et deixaven eixupluc. La música és el so de molts edificis, i és el so del mestre. A més a més dona importància a la ceràmica i a la dansa, a la situació en l’espai. 

Finalment, per acabar la conferència ens va dir algunes frases molt interessants com les següents:

• Hi han coses que ens fan fer mestres, i hi ha d’altres que ens fa fer aprenents.
• Una cosa és ser mestre, i l’altre és per ser mestre.
• Per ser docent cal voler ser savi, cal ser l’acent en el coneixement
• Per ser mestre cal tenir passió al món i habitar-lo

La frase que més em va agradar de l’Eulàlia, entre altres va ser: “cal saber trobar el lloc on passes les hores.

Opinió personal

Aquesta va ser la conferència amb que vam iniciar les pràctiques i la veritat que va ser un gran suport per iniciar-les.

Des de que vam iniciar les classes a la Facultat molts professors ens han insistit en que l’entorn i l’afectivitat és un dels aspectes més importants perquè un nen pugui créixer adequadament. Perquè pugui desenvolupar-se.

Amb el pas del temps m’he pogut adonar que l’entorn és molt important. Cada nen ha de conèixer, primer de tot el seu barri i després la seva ciutat en general.

Els nens creixen, i mentre ho facin estaran amb nosaltres. Els mestres són al patró a qui seguir, és a dir, que ens imitaran en tot allò que fem i el que diem. Per aquest motiu hem de calcular totes les nostres paraules i actes.

Un mestre, encara que hagis finalitzat la teva carrera mai pararàs d’aprendre. Primer de tot aprendrem dels nens i després haurem d’aprofundir en molts d’aquells tema que s’actualitzaran amb el pas del temps. Nosaltres ho únic que hem de fer és que mentre estigui a l’escola siguin feliços, estiguin còmodes i que aprenguin. S’hi aconseguim tot això farem que el nen s’adapti en aquest món i deixi de ser un estranger, com ha dit l’Eulàlia.

Les arts són molt importants, però depèn de com ho expliquis poden ser “avorrides”, el que hem de fer és “jugar amb els arts”, ser creatius però alhora ensenyar que és aquella obra.

Nosaltres, com ha dit l’Eulàlia, som acomodadors.

Guillem Orozco

Guillem Orozco va aconseguir el grau de doctor amb un treball sobre la recepció televisiva amb nens, mestres i pares de família. Actualment el Dr. Orozco és el coordinador del cas de Mèxic. A la conferència del Dr. Orozco vam veure la importància que tenen els mitjans audiovisuals entre els nens, els joves i els que no són tant joves. Va parlar sobretot dels mitjans de comunicació, i de l’obligació que tenen en educar, sembre amb una bona alfabetització tecnològica. 

Nosaltres, vam passar de donar-li tot el poder als mitjans a donar-li el poder a les audiències. Ell creu que hi ha un desafiament en la interacció mitjans/audiència, ja que és una relació assimètrica. El fet de reconèixer que les audiències són actives, pensants i intel·ligents, no significa necessàriament que aquestes tinguin una interacció profitosa amb els mitjans. Cal tenir en compte que les audiències no van néixer, sinó que es van anar fent i acostumant a ser conformistes i passives enfront dels mitjans. Crec que hi ha molt camí per recórrer, i assenyalo la importància d’educar a les audiències per a tenir una interacció realment profitosa.

El Dr. Orozco ha fet molts treballs que s’emmarquen en l’interès que relaciona la comunicació i l’educació que s’han centrat específicament en els receptors infantils. Això vol dir  que l’audiència infantil és una de les més preocupants en el sentit que és una audiència vulnerable mentre que els nens estan en un procés intensiu de formació, estan formant el seu capital cultural, les seves competències comunicatives, i per això són molt receptius a tot el que els ve del seu entorn. Tracten d’absorbir i imitar el que veuen per a forjar els seus judicis cap al ocorre al voltant. També la televisió fa un buit de la infància, com són la solitud i l’avorriment. La televisió ofereix una diversió segura, a casa, i això atreu no només als nens, sinó també als pares, que prefereixen que vegin televisió que facin altres activitats fora de la unitat familiar. Aquesta televisió es consumeix moltes hores en cada llar, i aquí els nens estan exposats a informacions que abans es limitaven a l’audiència adulta. Això crea un espai en el desenvolupament cognoscitiu i emocional dels nens. Aquí també es veu el desfasament de l’educació respecte a la televisió. Les audiències de nens també són importants perquè representen  una nova generació que es va formant amb aquests nous medis, i que marca una diferència pel que fa als adults. Encara no comprenem que els nens de cada família  joves, estiguin tan experimentals amb les noves tecnologies, i això causa insegurertat i incertesa.

D’altra banda, evidentment, la televisió distreu, erò el poc aprofitament escolar es deu a moltes altres coses, i n’és un exemple les limitacions dels mestres i el mètode pedagògic. No obstant això, es veu als mitjans com culpables, i això fa que els mestres ni tan sols reconeguin que ells veuen televisió i consumeixen telenovel·les. Cada vegada hi ha més interès dels mestres per conèixer una mica dels mitjans de comunicació, sobretot per conèixer com poden utilitzar-los en l’escola com suport a l’educació formal. Poca gent reconeix que per a integrar la televisió i l’ús d’Internet en l’escola calgui fer canvis substancials en el sistema educatiu, en la pedagogia i en l’organització escolar.

Qui ets, tu¿

     En aquesta imatge he volgut caracteritzar  l’altura d’una persona, en aquest cas, la de la Carolina. El primer cop que la vaig veure, em va cridar l’atenció la seva altura, i és per això que la meva imatge surt una cinta mètrica i òbviament la seva silueta surt en negre, perquè el seu objectiu era esbrinar qui era la persona representada, i d’aquí ve l’enunciat de l’exercici: Qui ets, tu?

     Per una banda, l’altura d’una persona fa que destaqui entre els altres, ja que, quan ets tu la més alta, és la que crida més l’atenció, i d’una forma o altre et quedes sorprès. La seva altura no és que sigui de dos metres, per dir-ho d’alguna manera, però per l’edat que té (18 anys) aquesta altura es veu en en pocs casos. Potser exagero una mica, però és el meu punt de vista. Quan li vaig preguntar per curiositat, si algun cop s’havia plantejat d’anar a alguna agència de models, ella em va respondre que moltes vegades ho havia pensat, però mai va trobar el moment. I a més a més, és primeta  amb una bona estatura, és a dir, que serviria de model. Però, cal pensar-s’ho, reflexionar abans de decidir alguna cosa. I ella abans de decidir-ho (que en el moment hagués guanyat lu seu, però en un futur no), va decidir fer una carrera i amb els estudis establerts, buscar una feina i treballar del que sempre ha volgut ser, mestre. 

D'altra banda, he volgut posar la cinta mètrica al costat de la silueta, perquè volia que representés la longitud de les metes que es proposa una persona. En aquest cas, la Carolina té uns objectius a aconseguir, i la seva força de voluntat i la seva lluita constant farà que aconsegueixi tot el que es proposi. Quan vaig parlar amb ella per primer cop, em va impactar la seva força i de la manera en què ho deia. Mica en mica, quan l’he anat coneixent, he vist  que és una persona molt agradable, lluitadora per el que vol, comprensible, segura de sí mateixa i sobretot segura del que diu. 

Educació Mediàtica

          El nom del producte és Coca-Cola. El seu logatip i slogan és: “Coca-Cola, estás aquí para ser feliz”.

          Aquest anunci es va difondre a través de la televisió i el seu impacte va arribar a ser tant fort que es va parlar d'ell en altres mitjans de comunicació com en els telediaris, premsa, internet...És un anunci transmès per la tarda per cridar l'atenció dels nens i joves. Respecte a la seva durada és bastant llarga, ja que dura 1 minuts i 32 segons.

La campanya que s’ha utilitzat per fer aquest anunci, és una campanya de manteniment perquè no es parla d’un producte nou, sinó que renova l’anunci de la Coca-Cola tradicional. Pel que fa a la descripció dels elements morfològics, podem dir que l’escenari principal de la història que s’explica és l’hospital. El nus del anunci, és el naixement de la nena en front dels 102 anys de la persona gran. Al principi del vídeo apareixen escenaris secundaris com la ciutat, l’interior del cotxe i els paisatges del poble d’ell.

         Cal comentar l’estructura narrativaque té; es basa en la història de l'ancià i la nena recent nascuda. Josep que és la persoa gran, va a l’hospital al mateix temps que explica la història de la seva vida (flash back) dirigint-se a la nena (“Hola Aitana”). Aquest trobament amb ella és com un símbol de tot el que li queda per viure a la petita i intenta transmetre la autentitat de la Coca-cola que, encara que han passat molts anys des de la seva creació, segueix conservant el mateix sabor i és un refresc de molts joves i adults. El relat té lloc a la actualitat.

         Respecte als aspectes sintàctics-expressius, els plans que s'utilitza són el pla mitjà-llarg, pla-mitjà curt, primer plà, i en una o dos escenes, el gran primer plà. L'angulació dels plans és normal ja que coincideixen amb la visió normal. La il·lumincació no és un element a destacar, ja que s'utilitza una llum normal amb la mateixa intensitat que en la vida real. El color que més s'utilitza que més es relaciona amb en Josep és el vermell, en la qual, el seu símbol és la pasió. L’anunci té un tractament realista, ja que pertany a un relat que pot passar en la vida real.

        En relació amb els texts escrits, al començament de l'anunci s' introdueix una oració: “Esta historia es real”, també apareixen les dades de la recent nascuda i el vell; a la meitat del anunci es pot observar el logotip de Coca-Cola, i al final, el slogan: “Estás aquí para ser feliz”. La única veu que apareix és la del Josep, que es caracteritza per el to greu d'un vell.

         Aquest anunci va tenir un gran impacte, ja que va agradar a la gent perquè és emotiu. Des del meu punt de vista, és creatiu perquè s'intenta fer publicitat resaltant les coses bones del senyor (“Suerte por haber nacido, por haber abrazado a mi mujer, por haber conocido a mis amigos...”), i en alguns moments està present la Coca-Cola.

        Pel que fa al públic, l'anunci es dirigeix al públic de totes les edats, especialment als joves, als que se'ls intenta dir que siguin feliços i que disfrutin de les coses bones que la vida els hi ofereix. El missatge que es vol transmetre és que Coca-Cola, sempre ens acompanyarà. El valor que més es destaca és la felicitat.

        Un altre aspecte important és la música i els efectes espeicals. Aquest anunci comença amb el so del batec del cor que indiquen el començament d’una nova vida, la vida de l’ Aitana. El pas d'aquest so a la banda sonora es realitza mitjançant un flash produit per el soroll de un cotxe.

         I per últim les estrategies narratives que han aconseguit, és captar l'atenció del públic mitjançant la veu tranquila i pausada del ancià i la historia que explica. L'interès que mostra és la seva relació amb la felicitat i que tots els consumidors desitgin tenir-la comprant aquest producte. Lacció és nula, simplement és una historia explicada.

El meu estimat diari

  

         Bé avui estreno el meu estimat diari de COED. El començaré pel dia 22 de Setembre, ja que els anteriors dies es poden resumir molt breument, perquè pràcticament la Imma ens va presentar l' assignatura, quins continguts tindria durant el semestre, com seria l' avaluació, què era necessari portar sempre a mà (càmara digital i un pen drive), i el que em va sorprendre més és la poesia que ens va llegir dels interrogants, comes, punts, etc. La veritat és que ho trobo molt bé això de llegir un poema breu i a la vegada divertit, és curiós!

22 de Setembre

         En aquesta classe de Petit Grup, la veritat és que va estar molt bé.  Vem fer un exercici en conjunt, que tractava de posar-li més o menys intensitat (0_9) als adjectius que deia la Imma, i després els vem posar en comú. Els adjectius eren: brut, inpur, infete, llardós, merdós, porc i runyós. A mesura que la Imma els anava citant d' un en un,  la gent aixecava la mà segons els valors que els hi havien posar. No sé si mexplico: per exemple, la Imma deia l' adjectiu brut, i a continuació deia els números del 0 al 9, i segons la valoració de cadascú, anàvem aixecant la mà. Bé, les conclusions que vem treure, despres de finalitzar aquest exercici, va ser que, encara que els eren els mateixos adjectius, cadascú té la seva manera de interpretar-los, potser per mi l'adjectiu brut, tenia un valor 8, i per un altre un valor més o menys alt. A continuació hem realitzat un altre exercici que consistia en dir cadascú un personatge de la televisió que ens semblés un bon comunicador i dir com a mínim 3 adjectius d' aquest, del per què creiem que era un bon comunicador. Va sortir un voluntari per anarl-os apuntant a la pissarra, perquè així ens era més fàcil comentar-los al final de l'exercici.

I per últim, hem fet una lectura de diferents articles que tractaven de la comunicació. Ens em agrupat en grups de cinc, i després d' haver-lo comentat entre els components dels grup, em exposat les idees principals amb la seva argumentació, tenint en compte, la conclusió que feia l' autor. El meu article “Una imatge val més que mil paraules“ ha estat molt interessant, ja que són les paraules les que han creat al nostre cervell les imatges. Les imatges tenen una capacitat discrusiva limitada mentre que les paraules, convertides en text poden desvetllar imatges mentals sense limit. Entre els cinc, em pogut extreure conclusions molt interessants i a la vegada molt raonables, perquè si et pares a pensar, és del tot cert el que diu lautor. Després d'haver exposat les nostres idees sobre aquest text, tot seguit els altres grups han dit el títol del text i l'autor, i han exposat les idees més rellevants. Al finalitzar la classe, la Imma ens ha proposat fer un resum d'aquest text amb les seves idees principals, i penjarho al blink.

Doncs fins aquí el dia d‘ avui.

24 de Setembre

Com tots sabem, són les festes de la Mercè, la festa Major de Barcelona. Que disfruteu d' aquest pont xikets i xiketes! Petons!

1 d‘Octubre

           Bé, avui em fet la prova del nivell C de català. Un nivell en què tots hauriem destar-hi, ja que la llengua catalana és molt important i sobretot en aquesta carrera. Doncs us explico el dia davui. Mentre que anava amb tren des de Malgrat de Mar (l' últim poble del maresme, on després ve Blanes, on aquest, ja formaria part de la comarca de Girona) cap a Barcelona, la meva companya Marina em diu:

-Nena, saps que avui tenim la prova de català no?

En aquell moment em vaig quedar parada i vaig dir:

-Que dius?! no, no pot seeeeer! se‘m havia oblidat per complet!

I res, durant el trajecte com que teníem 1hora i 10 minuts, la Eva, la Marina i jo, ja ens veieu allà repessant català, concretament, pronominalització (sort que ho vem repassar, perquè va sortir a l'exàmen). 

Arribem a classe, i la Imma ens el reparteix, i primer vem començar pel dictat, i després ja cadascú a lu seu.

Personalment, tampoc em va anar tant malament com m'esperava.

Els resultats van sortir al blink de la blanquerna el pròxim cap de setmana, i vaig treure un 4 i algo. Tampoc està tant malament, oi? per ser una prova daquest nivell, i sense repassarme res...doncs dintre del que cap...

Fins el pròxim dia! Petooons i salut!

6 d'Octubre

En aquesta classe, la Imma ens ha explicat un dels tipus de text que hi ha, en aquest cas, la descripció. La descripció ens és molt útil, per els diferents exercicis que farem més endavant. Tot seguit, la Imma ens ha posat algunes cançons perque  les escoltéssim i alhora escriure el que inspirava aquella cançó. Després  em escoltat un poema de Xesco Boix, i més tard, em llegit una que parlava del bombardeig de Gernika durant la guerra civil. Personalment, m'ha impressionat molt, i mentre que ell llegia, et ficaves en situació i encara t'impactava més. En els últims minutets de la classe, la Imma ens ha ficat l'anunci de l'Estrella Damm, i per finalitzar ens ha posat un exercici per fer  per d'aquí a 15 dies. L'exercici s'anomena "Qui ets, tu?". És un treball creatiu que consisteix a fer una foto creativa d'algun tret que caracteritzés a un company del grup, i amb això fariem una exposició tots junts, i despres escriure la descripció al blog. 

I fins aquí el dia d'avuiii!

Un petoneeet!

8 I 15 d'Octubre

Aquests dos dies els argumento junts, ja que en una classe vem començar una cosa i no la vem acabar, i la vem continuar a la següent classe. Bé, en aquestes dues sessions de Gran Grup, haviem de portar llegits, comentats i resumits dos textos: Un és el llenguatge i les llengües i l'altre tracta sobre la comunicació oral i escrita. Entre tots, anàvem comentant el text i despres la Imma treia una conclusió final perquè quedés més clar.  Després de comentar aquests dos textos, la Imma va donar una mica de teoria sobre les 4 habiiltats lingüístiques: PARLAR, LLEGIR I ESCOLTAR..I després d'haver donat aquesta teoria, va començar a donar-ne sobre les característiques del text que es classifiquen en descriptives i prescriptives. Dins de les descripció hi ha la coherència, la cohesió i l'adequació; i dins de les prescriptives hi ha la correció i la variació(o estil/o repertori).

Dir que les característiques d'un text, són qualitats que ha de tenir quan actua amb eficàcia com a missatge real en una situació comunicativa. Les descriptives son les que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic i les prescriptives són les que determnen normes d'ús (dús de fer servir la llengua).

Descriptives

• Adequació:  És el grau de d'adaptació d'un text a la seva situació comunicativa. Ho fem t enint en compte: la varietat dialectal i el registre que són apropiats a la situació comunicativa.
• Coherència: És la propietat del text que selecciona la informació important de la que no ho és. A més a més, estableix la relació lògica no contradictòria de les diferents parts del text.
• Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector interpretar el text amb eficàcia.

Prespectives:

• Correcció: És la norma explícita d'ús en una comunitat de parlants. les normes són fixades per una comunitat de parlants
• Variació (o estil o repertori): Qualitat dels trets expressius o estil·lístics d'ún escrit o d'un discurs d'acord amb determinants valors o actituds socials.