Conferència Eulàlia Bosch

En la setmana extraordinària, concretament el dilluns dia 16 de Novembre, l’Eulàlia Bosch va venir a Blanquerna a fer una conferència. El títol de la conferència va ser “Fer de mestres”, en la qual ha decidit posar aquest títol per tal de que els oients reflexionem. Fer de mestres vol dir sortir de la facultat amb l’ofici que volem fer, qua això té a veure amb el conjunt de la població. Ella es va centrar en el marc d’una ciutat, concretament la de la nostra universitat, Barcelona.  Quan es parla de magisteri, es parla de nens, en la qual hauríem de pensar com els nens creixen.  La relació que tenim amb els  nens, ho pensem d’una manera estàtica. Quan parlem de l’educació escolar, hem de tenir en compte que els nens estan creixen i hem d’estar allà en aquest creixement. També ens va parlar que la veritat de l’estrangeria a les escoles, és el fet de que tenim els nens davant nostre i no els nens que venen del Marroc, els que són negres, etc. A més a més, Eulàlia va dir que nosaltres hem d’ajudar a situar-los; a fi de comptes, tots fem de mestres de tots encara que hi hagi persones que el seu ofici no és ser mestre però tot i això potser si que et fa de mestre. 

Pel que fa a la ciutat, la ciutat ens permet moure’ns en tranquilitat; aprendre a viure a la teva ciutat, és aprendre a viure a qualsevol ciutat del món (saber què cal buscar a fóra que no hagis après). Al fer de mestres és importantíssim, ja que tots els nens d’aquest país passaran per l’escola. Si estem pensant de manera extraordinària, vol dir que estem pensant amb els nens. La complexitat de la ciutat és mínima perquè el nen pugui créixer. A continuació, ens mostra una pàgina web (www.anycerda.cat) on podem veure la geografia d’abans i la d’ara de la ciutat; quan assenyalem alguna cosa de la ciutat, no assenyalem les escoles ja que aquestes no hi apareixen en el mapa, però avui dia les escoles es van integran a la web a poc a poc. 

Ens diu que l’educació ha de passar a primera plana ja que els nens que creixen són els que sustenen els canvis constants, i els que fomenten aquesta ciutat. En cada ciutat, l’hem de reconèixer perquè així podrem trobar cada lloc per poder alimentar la curiositat dels nens. No se’ls ha d’estalviar els problemés, sinó que se’ls ha de fer forts davant els problemes. Aquesta curiositat, és una assignatura (per dir-ho d’alguna manera) que cal tindre-la en les nostres vides constanment. Els nens són curiosos per necessitat. Són la curiositat mateixa, i nosaltres hem de treballar-ho. Els qui no pregunten van pel mal camí. Ningú és tant fort per respondre les curiositats. Els nens se’ls ha de fer forts davant dels problemes. Les arts és una de les maneres de mantenir oberta la curiositat, és a dir és el que cultiva la nostra curiositat. La metàfora que podríem fer en relació entre l’escola i la ciutat, és que cal sortir per trobar aliment, tornar i crear pensaments; hauríem de trobar la imatge propera per dir que el interés per conèixer el món i cal sortir-los a buscar. A més a més, també fa una relació entre persones i vaques, ja que l’escola és el lloc on tornar, on aprendre, on descobrir allò que hem vist fora (setmana extraordinària).

L’Eulàlia va posar un exemple: la música. L’arquitectura i la música de Barcelona dona possibilitat d’infinites meravelles: llocs, espais, espais diferenciats. Aquestes dos són les dos estructures que et deixaven eixupluc. La música és el so de molts edificis, i és el so del mestre. A més a més dona importància a la ceràmica i a la dansa, a la situació en l’espai. 

Finalment, per acabar la conferència ens va dir algunes frases molt interessants com les següents:

• Hi han coses que ens fan fer mestres, i hi ha d’altres que ens fa fer aprenents.
• Una cosa és ser mestre, i l’altre és per ser mestre.
• Per ser docent cal voler ser savi, cal ser l’acent en el coneixement
• Per ser mestre cal tenir passió al món i habitar-lo

La frase que més em va agradar de l’Eulàlia, entre altres va ser: “cal saber trobar el lloc on passes les hores.

Opinió personal

Aquesta va ser la conferència amb que vam iniciar les pràctiques i la veritat que va ser un gran suport per iniciar-les.

Des de que vam iniciar les classes a la Facultat molts professors ens han insistit en que l’entorn i l’afectivitat és un dels aspectes més importants perquè un nen pugui créixer adequadament. Perquè pugui desenvolupar-se.

Amb el pas del temps m’he pogut adonar que l’entorn és molt important. Cada nen ha de conèixer, primer de tot el seu barri i després la seva ciutat en general.

Els nens creixen, i mentre ho facin estaran amb nosaltres. Els mestres són al patró a qui seguir, és a dir, que ens imitaran en tot allò que fem i el que diem. Per aquest motiu hem de calcular totes les nostres paraules i actes.

Un mestre, encara que hagis finalitzat la teva carrera mai pararàs d’aprendre. Primer de tot aprendrem dels nens i després haurem d’aprofundir en molts d’aquells tema que s’actualitzaran amb el pas del temps. Nosaltres ho únic que hem de fer és que mentre estigui a l’escola siguin feliços, estiguin còmodes i que aprenguin. S’hi aconseguim tot això farem que el nen s’adapti en aquest món i deixi de ser un estranger, com ha dit l’Eulàlia.

Les arts són molt importants, però depèn de com ho expliquis poden ser “avorrides”, el que hem de fer és “jugar amb els arts”, ser creatius però alhora ensenyar que és aquella obra.

Nosaltres, com ha dit l’Eulàlia, som acomodadors.