Guillem Orozco va aconseguir el grau de doctor amb un treball sobre la recepció televisiva amb nens, mestres i pares de família. Actualment el Dr. Orozco és el coordinador del cas de Mèxic. A la conferència del Dr. Orozco vam veure la importància que tenen els mitjans audiovisuals entre els nens, els joves i els que no són tant joves. Va parlar sobretot dels mitjans de comunicació, i de l’obligació que tenen en educar, sembre amb una bona alfabetització tecnològica.
Nosaltres, vam passar de donar-li tot el poder als mitjans a donar-li el poder a les audiències. Ell creu que hi ha un desafiament en la interacció mitjans/audiència, ja que és una relació assimètrica. El fet de reconèixer que les audiències són actives, pensants i intel·ligents, no significa necessàriament que aquestes tinguin una interacció profitosa amb els mitjans. Cal tenir en compte que les audiències no van néixer, sinó que es van anar fent i acostumant a ser conformistes i passives enfront dels mitjans. Crec que hi ha molt camí per recórrer, i assenyalo la importància d’educar a les audiències per a tenir una interacció realment profitosa.
El Dr. Orozco ha fet molts treballs que s’emmarquen en l’interès que relaciona la comunicació i l’educació que s’han centrat específicament en els receptors infantils. Això vol dir que l’audiència infantil és una de les més preocupants en el sentit que és una audiència vulnerable mentre que els nens estan en un procés intensiu de formació, estan formant el seu capital cultural, les seves competències comunicatives, i per això són molt receptius a tot el que els ve del seu entorn. Tracten d’absorbir i imitar el que veuen per a forjar els seus judicis cap al ocorre al voltant. També la televisió fa un buit de la infància, com són la solitud i l’avorriment. La televisió ofereix una diversió segura, a casa, i això atreu no només als nens, sinó també als pares, que prefereixen que vegin televisió que facin altres activitats fora de la unitat familiar. Aquesta televisió es consumeix moltes hores en cada llar, i aquí els nens estan exposats a informacions que abans es limitaven a l’audiència adulta. Això crea un espai en el desenvolupament cognoscitiu i emocional dels nens. Aquí també es veu el desfasament de l’educació respecte a la televisió. Les audiències de nens també són importants perquè representen una nova generació que es va formant amb aquests nous medis, i que marca una diferència pel que fa als adults. Encara no comprenem que els nens de cada família joves, estiguin tan experimentals amb les noves tecnologies, i això causa insegurertat i incertesa.
D’altra banda, evidentment, la televisió distreu, erò el poc aprofitament escolar es deu a moltes altres coses, i n’és un exemple les limitacions dels mestres i el mètode pedagògic. No obstant això, es veu als mitjans com culpables, i això fa que els mestres ni tan sols reconeguin que ells veuen televisió i consumeixen telenovel·les. Cada vegada hi ha més interès dels mestres per conèixer una mica dels mitjans de comunicació, sobretot per conèixer com poden utilitzar-los en l’escola com suport a l’educació formal. Poca gent reconeix que per a integrar la televisió i l’ús d’Internet en l’escola calgui fer canvis substancials en el sistema educatiu, en la pedagogia i en l’organització escolar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada