Tancament de GITIC

Avui dia 30 faig el meu tancament de GITIC. En principi deia que de què servia fer aquesta assignatura si d’informàtica ja en sabem tots. Evidentment ara és quan opino tot al contrari, és a dir, jo en un principi tenia uns coneixements previs d’informàtica, però al llarg d’aquest semestre he vist que, gràcies a les classes de GITIC he après programes i pàgines web que crec que en un futur els hauré de fer servir. Un exemple n’és el CMaptools, ja que gràcies a aquest programa si un s’organitza bé i fa un bon ús d’aquest és molt útil alhora de preparar els examens. El CMaptools no el coneixia, ni tan sols ni l’havia sentit mai. Un cop en Xavi ens va explicar com funcionava, vaig veure que era molt fàcil d’utilitzar i a la vegada molt útil ja que tens un gran ventall de possibilitats com per exemple posar-hi colors als aspectes més importants, etc. El que em va sorprendre també, va ser que pots posar hipervincles, cosa que no ho hauria imaginat mai.
Cal dir que l’intervenció en la qual vaig haver de dedicar més temps de reflexió és l’anàlisi de l’anunci. Un dels programes els quals m’agradat més és el “Pinacle Studio Plus” ja que sempre m’agradat montar vídeos d’aquest tipus però sempre utilitzava el Movie Marker i ara que sé com funciona el Pinacle intentaré baixar-me’l per internet, i si no és possible, m’el compraré. La intervenció que m’ha portat més dificultats és la de l’Audacity. En aquesta sessió vaig dedicar-li molt de temps, ja que primerament se’m va descarregar malament el programa, seguidament me’l vaig baixar de nou i com que no sabia com anava ni res, doncs em vaig passar com 2 hores investigant el seu funcionament. Un altre obstacle que m’hi vaig trobar va ser alhora de penjar-lo al bloc. Però després de tant preguntar, d’investigar i de cercar per internet finalment ho vaig aconseguir.
Respecte al bloc, en general ha sigut una eina d’el·laboració de treballs o exercicis de classe, però també he intentat que sigui un espai de reflexió personal sobre les tasques que duem a terme dia a dia a la facultat. A més a més, aquest bloc ha permès la bona organtzació, ja que mitjançant les etiquetes, els professors han pogut accedir als exercicis de cada alumne de manera més fàcil i ràpid. He de dir que totes les pràctiques m’han costat molt de realitzar, algunes més que d’altres, però el resultat crec que ha estat positiu.
Per finalitzar, un tema important a valorar és l’autoavaluació. Reconec que moltes de les sessions no han estat al dia. A principi de curs m’organitzava de tal manera que les sessions estiguessin al dia, però mica en mica, entre els treballs que hem hagut de fer, les exposicions que havíem de preparar, els llibres que havíem de llegir, entre altres coses, no em donava temps de posar-me al dia amb el tema del bloc. Amb tot això, s’ha m’ha acumulat la feina i m’hagués agradat que tot hagués sortit d’una altre manera, i és per això que en el pròxim semestre ho tindré en compte i intentaré que no em passi la pròxima vegada.

Per què un blog a la universitat?

Aquesta és la pregunta que em vaig fer per primer cop quan en Xavi i la Imma ens van dir que a través del blog havíem d’anar fent un diari o fer activitats el dia a dia. Mitjançant el blog de GITIC i COED he pogut trevallar virtualment, conèixer i plasmar els meus coneixemnts en un espai on mai ho hagués fet. Cada dia aprenem noves coses, i aquesta ha sigut una d’elles.

El dia en què vaig crear el meu compte a blogger, estava totalment perduda. Volia fer moltes coses però no sabia com. He estat fins a l’últim moment fent modificacions de tot.

Cal a dir, que les que els últims aspectes que ha sofert el blog, ha estat l’aplicació de la música en la qual, quan obrim un blog s’escolta automàticament una cançó i l’aplicació dl rellotge.

Amb el blog he establert un fort lligam amb la xarxa perquè he intentat abastir el meu espai personal de notícies digitals. Aicí com també webs interessant, algunes d’aquestes poden ser l’Eduwiki.

A més a més, molts professors exploren investigant les possiblitats del blog com a recurs educatiu i altres es pregunten si aquesta eina pot ser útil en entorns educatius. S’ha procurar que modifiquin les formes de comunicació que sostenen els processos d’ensenyament i aprenentatge. És una eina en la qual serveix per pensar, esciure, compartir i participar.. Totes aquestes acccions són imprescindibles per a la contrucció d’aprenentatge.La introducció dels blogs a les aules, suposa un increment de la comunicació, no només amb el professor sinó amb els altres companys de l’aula i fins i tot amb gent d’altres llocs.

Personalment, valoro ppositivament la creació d’aquest blog perquè gràcies al blog he pogut donar a conèixer els meus coneixements, establir relacions i presentar treballs en xarxa.

Última classe de GITIC

El passat divendres, dia 20 de Desembre, no vam tindre classe de GITIC, ja que en Xavi va programar aquest dia per fer les entrevistes de cada grup per dir-nos les notes de la blogosfera, Wikipèdia i la Rúbrica. El meu grup (Anna Ribó, Noa Barceló, Carolina Arcas i jo) vam sortir molt contentes de la classe on es ens feia l'entrevista, ja que després de tant treballar amb aquests dos treballs (blogosfera i wikipedia) vam tindre un molt bon resultat.

Una classe de GITIC

El dia 24 de novembre vam realitzar la classe  començant per la part pràctica:

Primerament en Xavi  ens va fer un dictat i nosaltrse el teníem que escriure al Word,.Quan vam acabar ens vam canviar d'ordinadors i els nostres companys ens van corregir les faltes, seguidament ens varem tornar a canviar i nosaltres en vermell dèiem si estàvem d'acord o no amb les faltes que ens havien corregit. Aquest exercici ens serveix perquè els ntaveens d'una manera més didàctica pugui observar el vocabulari, entre d'altres coses.

Tot seguit, vam utilitzar un programa d'una de les pàgines de XTEC i després vam utilitzar  un programa que s'anomena "crayon". Aquest programa estava a l'ordinador de Blanquerna  Aquest va ser un joc d'estratègia, és a dir,  els nens han de pensar com fer moure una boleta i arribar fins a l'estrella. 

Un cop finalitzada aquesta activitat vam realitzar la part teòrica d'aquesta sessió:
-Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb l'ordinador: És a dir, quer sinó s'apren de la manera "típica" d'explicació llavors, és possible que practicant s'aprengui o es comprengui millor el que t'han explicant. Es poden utilitzar els ordinadors de diferents maneres:

1. La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor: compara l'ordinador com a un tutor (professor). L'ordinador inicia els coneixements (és a dir, no hi han coneixements previs), després l'alumne respon i és l'ordinador qui avalua al nen. Un exemple seria un programa per entrenar als nens a llegir.
   
2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne: l'ordinador aprèn una sèrie d'aspectes, això vol dir que la persona que ho explica està aprenen allò que diu. "Qui ho explica bé és qui realment és capaç d'explicar-ho". L'alumne és qui controla la màquina.
   
3. La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador: Cap professor ho explica, sinó que l'ordinador és qui t'explica els conceptes i el vocabulari i després t'avalua. "Jugant, jugant s'aprèn". Les simulacions fomenten les reflexions i les accions, però hi ha el perill de que els nens els creïn interpretacions errònies, ja que simplifiquen en excés els sistemes reals.
   
4. La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina: En aquest cas no hi ha cap aprenentatge, sinó que et facilita determinades coses. Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació. L'ordinador, quan el sabem emprar correctament, ens allibera de les tasques més rutinàries i per tant, deixa la porta oberta per tal que ens centrem en els aspectes més reflexius, constructius i creatius.

A continuació, vam fer una relació entre les metàfores i els programes utilitzats en aquesta sessió:

1. Clic.xtec.cat: ha estat el propi ordinador qui ens ha explicat les coses (mitjançant fotos) i després ens ha autovalorat.
2. Winlogo: És el propi alumne qui guia "la tortuga", dones les instruccions. Descoberta pels conceptes matemàtiques.
   
3. Crayon: has de pensar com portar la bola fins l'estrella. Estratègia.
4. Dictat: S'utilitza només l'ordinador pel Word, però són els alumnes qui corregeixen les faltes, etc.

Personalment penso que per ser uns bons mestres hem de tenir un gran ventall de tipus d'ensenyament. Per això aquests 4 punts esmentats anteriorment són moltes possibilitats d'aprendre un mateix concepte. També depèn de l'edat, del ritme d'aprenentatge de la classe, mil factors que hem de tenir en compte per poder ensenyar adequadament als nostres futurs alumnes.

Exposició del territori

Personalment, crec que realitzar exposicions que ens mostris diversos territoris pot ser molt enriquidor pel que fa a la cultura popular de cadascú ja que hi ha moltes dades i curiositats pròpies de cada població que la majoria de gent no pertanyent a aquest lloc concret ho desconeix. A més a més, hi hamoltes tradicions riques que es poden aprendre a partir d’aquests treballs.
En un principi la Carol i jo (l’ Elena), no sabíem com fer el treball del territori ja que havíem d’utilitzar les tecnologies que el professor ens havia ensenyat. Després de molt parlar i cadascuna aportar les nostres idees, crec que ens ha osrtit un treball bastant bo. La veritat és que pensàvem que ens trauria molt més temps, però no va ser així. A partir del momen que ja teníem clar què volíem exposar ens va ser més facil alhora d’insertar-ho en el PowerPoint ja que estava quasi tot fet. Tot i això, és un dels treballs que més m’ha agradat aquest semestre, ja que a la vegada hem gaudit del Laberint d’Horta i això ha fet que alhora de fer el treball, ens ho hem agafat amb més entusiasme.

Opinió de les recitacions i debats

Personalment, pel que fa al conjunt de recitacions, penso que la majoria de la gent ha anat evolucionant respecte a persones de dies anteriors, rectificant alguns errors que altres van cometre. Respecte al nerviosisme que sol haver-hi en cada exposició, comprarant les recitaacions dels primers dies cre que la gent es posa molt menys nerviosa o té més capacitat de controlar aquests nervis que juguen tantes males passades.
Parlant dels debats, crec que tots els temes exposats han sigut molt interessants. Les explicacions d’uns i altres, tant els que estaven a favor com els que estaven en contra, han estat correctes i cada una d’elles amb el seu sentit.
A mi el que em va agradar més va ser el de l’aplicació de la setmana de vacances al Febrer/Març. Aquest tema té com a aspectes positius el descans dels alumnes. D’altra banda, té molts punts en contra ja que la majoria de les famílies estan treballant i no disposen dels recursos econòmics suficient com per poder afrontar certes despeses, com les de pagar casals, esplais, estades d’esquí...als seus fills. Altres pares no tenen on deixar els nens, així que van proposar realitzar aquesta bibliotec-ludoteca, però això realment són vacances? L’empresa en la qual treballen els pares no haurien de donar també vacances perquè així puguin passar més temps amb els seus fills? Com sempre tot es fa ràpid i malament, ja que aquestes “vacances” s’instaurarà l’any vinent i tot està massa verd.
En definitiva, penso que cadascú ha de trobar el seu punt de vista i donar la opinió sobre aquest tema i saber valorar-ne els aspectes que cadascú cregui més importants i conseqüentment, posicionar-se en alguns dels dos sectors.
També cal comentar les emocions que m’ha causat al realitzar el debat. Al principi estava bastant nerviosa ja que això és molt normal en mi. Cada vegada que s’anava apropant el moment de fer el debat, m’anava repetint a mi mateix que tot sortiria bé perquè havíem realitzat una bona preparació i a més a més tenia por a que no sortís com ho teníem previst. Al ser la primera en introduir el tema, és a dir, la primera en trecanr el gel em feia una mica de respecte. Al principi, durant les priemres paraules em sentia insegura, però durant el trascurs del discurs em vaig anar tranquilitzant i agafant confiança amb mi mateixa.

Vídeo del debat

Vem dedicar una classe quasi exclusivament a veure un vídeo sobre un debat de la Lliga universitària, on es podia veure una final entre La Universitat de Lleida i la Universitat de Ramon Llull. Aquesta és la cinquena Lliga de Debat que s’ha dut a terme. En aquest cas, va tindre lloc a la Universitat d’Alacant del 25 al 28 de març de l’any 2009. El tema de la final era: “La globalització aporta millores substancials en la qualitat de vida de les persones)”.
Aquest vídeo m’ajudat a tenir un referent de com havíem d’enfocar els nostres debats, la forma en què havíem de fer les introduccions, les interpel·lacions, etc.

Reflexió del seminari

Fins ara no sabia en què consistia el seminari però ara, durant aquest semestre, he après el funciomanet del seminari entre altres coses. Gràcies al Xavi, el nostre tutor, he après a valorar l’actualitat educativa en la qual quasi mai prestava atenció alhora de llegir un diari. Quan hem hagut de fer alguna exposició, sempre va bé fer-se esquemes o guions. No sabia que els esquemes fóssin tant importants però m’he n’he adonat que aquests representen gran part d’una preparació ja que, és com una guia alhora de fer les exposicions o intervencions. Personalment el seminari m’ha aportat diversos valors com per exemple a fomentar el respecte. He après a valorar i a escoltar les opinions dels altres. Sobretot aquesta assignaura m’ha ajudat a conèixer, de més a prop als quinze companys de classe. He d’agrair al seminari l’oportunitat que m’ha donat a conèixer els meus companys però en especial a la Carol amb la que ara tinc molta confiança.

Com parlar bé en públic

El llibre de Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat és un llibre molt útil perquè t'explica diverses tècniques per tal de portar a terme una bona exposició davant d'un públic.
A simple vista, sembla un llibre avorrit i pesat, però a mesura que anava llegint em va semblar un llibre interessant pel seu contingut, ben organitzat, clar i entendor. Personalment, quan llegeixo un llibre, vaig fent pauses per tal de resumir el que ja està llegit, per després recordar tot el llibre detelladament. Així és com ho vaig fer, però de manera diferent: vaig fer un resum del que creia més important per a mi per posar-ho en pràctica alhora de fer una exposició (quasi tot eren idees claus referent a l'apartat de l'expressió oral)
A continuació poso les idees claus del que vaig resumir:
-Controlar els nervis, parlar amb naturalitat, portar un guió i fer constantment una retroalimentació amb la mirada.
-Cal tenir en present les idees a explicar, i no memoritzar paraula per paraula del que es dirà.
-Cal tenir en compte, el volum de la veu, l’entonació, la respiració i els silencis. Aquests quatre elements que intervenen en el procés, si es porten a terme fa que es parli en públic correctament.
-Un dels principals errors del orador és la monotonia en el to, ja que fa que el públic s'avorreixi i no es presti atenció.
-Cal construïr frases curtes.
-Hem de formular una pregunta al públic.
-El llenguatge corporal és essencial en la comunicació oral. L’orador comunica amb tot el cos: amb la mirada, amb el moviments de les mans, amb la postura, amb la distància interpersonal, amb l’aparença i la manera de vestir.
-El somriure desperta simpatica i confiança al públic.
-S'ha de tenir una postura adequada davant del públic però sempre i quan, còmode per a nosaltres
-Quan una persona no mira als ulls de l’interlocutor, no inspira confiança
-Els mitjans audiovisuals són un suport i només un suport
-El PowerPoint ha de ser llegit amb un cop d’ull i no li ha de prendre protagonisme a l’orador.

Setmana del 14/20 de Desembre

El dimecres es va continuar realitzant l’actualitat educativa.
Primerament van exposar l’Àlvar, l’Anna i la Laura. Ells van analitzar la notícia que parlava de les creus a les aules. Els arguments que cadascun va fer van ser bastant coherents i sobretot van quedar clars. L’estructura i l’ordre que van utilitzar per explicar la notícia va ser molt bona ja que, gràcies a això, ens va ajudar a entendre la notícia més fàcilment.
Seguidament la Carol i jo (l’Elena), vem analitzar la notícia que parlava de la implantació de l’educació sexual a tots els nivells educatius. Vem escollir aquesta notícia, perquè des de un bon principi ens va semblar interessant, fàcil d’explicar, entenadora, i amb una àmplia informació. La veritat és que vem dedicar-hi molt de temps a aquesta exposició ja que, aquesta vegada, en Xavi ens posava nota. No només per això, sinó que a més a més, estàvem bastant implicades en el tema ja que creiem que és un tema important a tractar.

Respecte al dijous, va ser la última classe de seminari del semestre. Tot i això, en Marc i en Sergi van fer el tancament de l’actualitat educativa. L’exposició va estar molt interessant, tot i que van tenir un problema d’última hora (sense saber-ho, el dia anterior ja havien preparat va coincidir amb el tema que el grup de l’Àlvar va exposar), però tot i així, van poder cambiar-ho a temps i el resultat va ser bo. Tot seguit, en Xavi va valorar l’exposició i a continuació vem posar tots els “pongos” a una bossa d’escombraries i després vem ensejar la nadala que teniem preparada 2 cops i apa! Si si, vem anar seminari per seminari a cantar la nadala que nosaltres mateixos vem fer i ¡oju! que no faltin els barrets!. Aquesta, parlava de les diferents assignatures que hem tingut al llarg del semestre. Ningú s’ho esperava! i això sí, a tothom els hi va encantar. Quan vem acabar, vem tornar a la nostre classe de seminari i tot seguit vem passar la bossa d’escombraries i cadascú havia de posar la mà i agafar un “pongo”.
Finalment, vam ajuntar-nos tots els seminaris i vam fer un pica-pica tots junts.
Vem passar una bona estona, i sobretot va haver-hi molta alegria que al fi i al cap és el més important.

Setmana 7/13 de Desembre

El dimecres, dia 7 de Desembre, vam començar de nou amb l’actualitat educativa, però això si, aquesta vegada en Xavi avaluava l’exposició. Van començar en Jordi i la Núria exposant una notícia que tractava sobre l’ús de la noves tecnologies a les escoles. El tema era força interessant i l’explicació que van donar va ser coherent i clara. Tot seguit, en Javi i en Miquel ens van presentar una notícia que parlava sobre la nova reforma educativa que volen fer les escoles. Van utilitzar tècniques que en Xavi a la classe de Gitic ens ha anat ensenyant. El plantejament del treball va ser molt bo i sobretot va quedar molt clar.
Per finalitzar la classe, vam parlar de les sortides que havíem fet pel nostre compte el divendres de la setmana extraordinària. La Carol, la Laura i jo (l’Elena), vam parlar del museu del xocolata en la qual, ens va semblar una visita bastant interessant.

El dijous, dia 13 de Desembre, la Cris i la Marta van exposar la seva notícia. Ens van parlar sobre el fracàs escolar al nostre país. Aquest fracàs ha augmentat considerablement en aquests últims 10 anys. Per tal d’evitar aquest gran nombre de fracassos, volen fer iniciatives per tal de que la gent no abandoni els estudis. Una de les iniciatives que han proposat ha sigut que, tota aquella gent que estudia cicle mitjà, tinguin la possibilitat de realitzar els estudis de batxillerat només en un any. Aquesta iniciativa és molt interessant ja que, això potser ajuda a motivar els estudiants a seguir.

Museu de xocolata

La Carol, la Laura i jo (l’Elena) vam decidir anar al museu de xocolata, ja que nosaltres mateixes havíem d’escollir el lloc i després de molt dubtar entre dos llocs: el museu de cera i el museu de xocolata, ens vem decantar per aquest segon.

Aquest museu està dividt en tres parts.

Una d’elles és el museu, l’altre, és l’escola de pastisseria i la última és la cafeteria on es venen tot tipus de xocolates.

El preu de l’entrada normal són 4.30€, la dels jubilats 3.65€ i la dels estudiants 3.30€. Amb aquesta entrada et donen una xocolatina com a tiquet. D’antuvi, un cop entrat al museu hi ha la part més històrica com per exemple:

-Quins són el pastissos de Catalunya? Els mestres pastissers amb el seus treball a posar un toc dolç a les festres tradicionals de Catalunya, en moltes de les quals hi està fortament arrelat el consum de dolços típics.

El tortell de Reis, les coques de llardons, la Crema de Sant Josep, els bunyols de Quaresma, les mones de Pasqua, el pastís de Sant Jordi, el pastís de la Mare de éu de Montserrat, les coques de revetlla, la rebosteria de la Festa Major, el pastís de la Diada, els panellets, els turrons i les neules son els més coneguts.

- Quin poder té la mona? Una indústria en plena expansió

El tradicional regal de la mona, que els padrins ofereixen als seus fillols la setmana de Pasqua, fa que els pastissers hagin de treballar de valent per atendre la demanada que es concentra en aquesta setmana, especialment el dilluns de Pasqua. La confecció d’aquest pastís demana una gran experiència artesana i la utilització de matèries primeres de primera qulitat.

Cap el 1931 a Barcelona es van consumir unes 130.000 mones. Als darrers any, les mones consumides a la ciutat de Barcelona són unes 350.000 unitats i a tota Catalunya, unes 600.000. Molts llocs de treball i part d’un sector econòmic dpenen d’aquest producte, que genera riquesa.

L’aventura de la mona

La mona és un símbol de la Pasqua, la gran festa de la primavera que celebra el renaixement de les forces de la vegetació i de la fertilitat. L’esperit de renovació fa que els nens en siguin protagonistes, estrenant roba nova i rebent la mona. Els símbols de vida, com el pa, i de fecunditat, com l’ou, seran components dels àpats des del segle XV.

Quins són els constructors de somnis? Generacions de pastissers, confiters i xocolaters.

Des de l’Edat Mitjana les mestresses de casa, els cuiners i els forners van establir les bases de la pastisseria, però no van ser fins els s. XIX quan van aparèixer les primeres pastisseries.

A Catalunya trobem un muny de pastisseries, xocolateries i bomboneries que competeixen per oferir productes d’alta qualitat. La tradició xocolatera de Catalunya, representada per persones, fàbriques o tallers en funcionament o ja desapareguts, ha fet possible l’arrelament d’aquesta indústria i el seu entorn cultural.

L’altra part del museu constava d’obres fetes amb xocolata negre, amb llet i blanca. Aquestes obres eren figures com per exemple: el copet de neu, Bambi, los Simson, les Tres Bessones, etc. Hi havien d’altres que representaven una escena del llibre del Quixot, l’altre una lluita de gladiadors, un altre de la llegenda del Sant Jordi entre altres.

A més a més, dintre del museu hi havia dues sales d'audiovisuals: una dedicada als inicis del xocolata, i l'altre dedicada al procés d'industrialització del xocolata.

Aquest museu també ofereix cada x temps diferents exposicions de figures de xocolata. Té una oferta educativa bastant àmplia, ja que hi han unes activitats permanents tant pe a joves com per adults. N'és un exemple:

-Artistes de xocolata

-Fes pastisseria

-Tast de xocolata

-Taller de piruletes

El museu també utilitza les noves tecnologies ja que hi han uns panells tàctils repartits per tot el museu on els nens o els adults poden fer diferents activitats sobre el quen estat llegin durant l'exposicció, etc.

Va de mestres

Un cop entregat el treball de “Va de Mestres”, en Xavi ens va demanar la nostra opinió sobre el llibre. Per a fer-ho cada und e nosaltres va llegir la part del treball que li ha semblat més important. Després d’això vam comentar altres aspectes del llibre i van sortir diferents opinions d’aquest. Gran part de nosaltres, el llibre ens va semblar molt interessant i que amb els exemples que utilitza ajuda molt a saber que és el que ens espera en el món laboral. Altres, no els hi va agradar, perquè creien que el llibre ho explica tot d’una forma molt fàcil, és a dir, que en el món laboral ens trobarem més problemes que en el llibre no ens esmenta.

Visita a un centre educatiu

L’escola que vaig visitar el dijous de la setmana extraordinària era l’escola Virolai.

És una escola concertada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Virolai és una Escola amb més de 45 anys d’experiència que evoluciona per garantir l’educació del futur dels seus alumnes. L’element clau per a ells és la superació personal, molt més que la capacitat. Mijtançant l’esforç es poden millorar les aptituds, perfeccionar el caràcter i assoliar l’equilibri en el temperament. El seu model educatiu garanteix l’exigència diferencial dels seus alumnes, és a dir, els ajuden a conèixer les seves aptituds i els seus interessos i els estimulen a créixer, basant-se en el desenvolupament de la seva autoestima i de la seva capacitat de superació personal. Virolai és una escola que cerca la millora constant i té com a objectiu la qualitat en tots els seus àmbits, perquè estan compromesos a oferir el millor als alumnes, a les famílies i als educadors. Han formulat la seva visió que es concreta en la frase: Junyts per Ajudar a Créixer; que defineix clarament els objectius de la seva Visió:

• 
  
  Com a col·laboradors de les famílies, aconseguir l’excel·lència en el procés d’ajudar l’alumne a educar-se
  
  
  
• 
  
  La consideració a la peronsa i l’afecte en les relacions interpersonals són exigències fundacionals a Virolai.
  
  
  

Respecte a l’estructura actual de Virolai, es poden cursar tots els estudis des de l’Educació Infantil fins als Batxillerats.

Educació Infantil

Situada en uns espais propis, és l’etapa on s’inicien els fonaments bàsics de l’educació dels nens i nenes. Aprofitant els seus interessos naturals, els estimulen amb uns aprenentatges globalitzadors i mitjançant unes metodologies actualitzades, amb l’objectiu de facilitar-los un creixement integral.

Educació primària

En aquesta etapa es consoliden els hàbits, coneixements, i destreses fonamentals. Més que mai, l’Escola esdevé un àmbit de convivència i de cultura. Els alumnes se senten sempre entusiasmats amb unes propostes educatives i docents que satisfan els seus interessos i necessitats.

Educació secundària.

A ESO s’aprofiten tots els recursos educatius per tal de fer significatiu l’aprenentatge i assegurar la motivació de l’alumne. Treballen d’acord amb els seus objectius per aconseguir un rendiment satisfactori d’acord amb les seves capacitats. Són elements fonamentals d’aquesta etapa l’atenció individualitzada, l’orientació personal i la proposta curricular variable.

Batxillerats

Es cursen els batxillerats d’Humanitat i Ciències Socials, Tecnologia i Ciències de la Naturalesa i de la Salut. Els batxillerats són l’opció acadèmica triada per la majoria dels alumnes i, per tant, asseguren una atenció individualitzada a nivell acadèmic, a nivell de formació personal i, especialment en aquesta etapa, s’insisteix en l’orientació professional.

Un altre punt a destacar és la localització, les instal·lacions i els serveix que Virolai ofereix.

La situació actual de Virolai els hi permet disposar d’espais diferenciats, ben comunicats entre ells, d’acord amb les edats dels alumnes.

Els alumnes d’Infantil es troben situats en espais acollidors (que no han de compartir amb els més grans) que els proporcionen tot allò que poden necessitar: espais fets a mida perquè puguin desenvolupar les seves activitats d’acord amb la seva edat, diferents patis només per a ells amb material de joc, aula de música espcial per als més petits, aula de psicomotricitat, aules dormitori. En definitiva, un espai que garanteix el caliu perquè els nens estiguin com a casa.

A partir de Primària la situació de Virolai, ben a prop del Parc Güell. Aquí és on jo vaig estar.

Els permet disposar d’un entorn únic amb unes instal·lacions toalment preparades per desenvolupar amb la màxima qualitat les diferents àrees de coneixement, com ara laboratoris completament equipats, aules de tecnologia, música, dibuix tèncic, plàstica, expressió dinàmica, biblioteques, aules d’ordinadors i l’hort. També disposen d’espais on compartir el temps d’esbarjo amb els seus companys. A més a més, les completes instal·lacions esportives permeten la pràctica de l’esport que és tan important en l’educació integral dels nois i noies.

Disposen d’un menjadors amb cuina pròpia que ofereix una dieta equilibrada i que atén els alumnes amb necessitats alimentàries especials.

Tots els centres estan comunicats am bun serveix de transport de l’Escola.

L’Escola ofereix una oferta extracurricular àmplia, variada i de qualitat, dirigida i coordinada pel professorat del Centre. Els esports, els idiomes, els escacs, la música, la informàtica, la pintura i el teatre configuren aquesta oferta.

A partir de Secundària l’Escola organitza intercanvis i estades a l’estranger i partiipa en els programes europeus Orator i Comenius.

També s’organitzen diferents activitats d’estiu: casals, colònies d’anglès i de teatre, i cursos de repàs adreçats a les diferents edats dels alumnes.

Revista educativa

A la Cris i a mi ens va tocar explicar la revista “Guix”. És una revista publicada per l’editorial Graó mensualment amb nou exemplars a l’any ja que a l’estiu, aquesta publicació es veu reduïda. El cost de cada revista és de 7.80€.

Aquest exemplar consta de 12 parts:

• La Portada: Té un format molt original. A partir d’un fons, en aquest cas aigua, els nens fan un dibuix a sobre amb els que els hi inspira.

• L’editorial: En aquest apartat de la revista, parlen de diferents temes relacionats amb l’educació.

• Opinió: és l’apartat més important, ja que s’opina sobre un tema de l’actualitat educativa.

• Monogràfic: És l’apartat més extens de la revista. Agafen un tema molt general sobre l’educació i mica en mica el van desenvolupant i analitzant a fons.

• Experiències: Les escoles expliquen experiències i vivències de difenrents centres que poden ajudar per millorar l’educació. Es centren per territoris.

• Escola, territori i comunitat.

• El tema del curs: Durant tot l’any, tracten un mateix tema. Aquest any esetan parlant de la LOE.

• Reflexió sobre la pràctica: Aquí l’autor escull un tema i et fa reflexionar sobre aquest.

• Recull: En aquest últim apartat trobem pàgines web, convocàtories, notícies, una tira còmica, etc

• Avanç del següent número

• Recomanacions.

• Butlleta de subscripció

CIBERNÀRIUM: Web 2.0 i educació

Aquesta conferencia va està al càrrec de José Manuel Perez Tornero i Santiago Tejedor. Tots dos de la UAB. Aquesta conferència s'impartia en dos parts. La primera hora va ser més que res explicacions de conceptes. I a la segons els dos interlocutors van obrir un debat en el qual, podia participar tothom.

Primerament, se'ns va explicar en què consistia el Cibernàriu, els serveis que oferia a arreu de la ciutat, els cursos i tallers per a la "alfabetització de les noves tecnologies”.  Totes elles gratuïtes i dirigides per tots els públics.

Seguidament, després de fer-nos una petita introducció ens van passar un “test 2.0” en el qual havíem de respondre segons els nostres coneixements sobre les aplicacions web o programes.

Tot seguit, ens van començar a explicar els canvis que havia pait la tecnologia durant les últimes dècades. Alhora també canviaven els temps, és a dir, l’ambient cultural, social i psicològic fins a l’actualitat “món mediàtic”. En aquest món de l’informàtica, es crea una memòria basada en xips superior al patrimoni de la humanitat, en altres paraules, hi ha un creixement del saber exponencial.

Ens van presentar tres exemples d’aplicacions útils:

  - VOZ ME: Una eina on-line que permet convertir textos en veu.

  - Aprobbo: Eina que permet identificar si un treball està fet amb “copia-pega”

  - Igoogle: pàgina d’inici de Google, personalitzable amb tot tipus de gadgets.

El concepte de Web 2.0 és concebut com “la web de la gent”. Cal dir que Internet s’ha entès com a democratització on es pot tenir accés a grans fòrums conceptuals en els quals tots ens podem informar i participar.

Un altre punt molt important a comentar és la diferència de la Web 1.0 i Web 2.0. Bé, el tipus de web en el cas de la Web 1.0 és de lectura mentre que a l’altre és de lectura-escriptura compartida. Respecte a la mínima unitat de contingut, podem veure que a la primera és mitjançant una pàgina i a la segona és mitjançant missatges, articles, posts entre altres. Segons l’estat de cada web, en la 1.0 és estàtic mentre que en la 2.0 és dinàmic. El mètode audiovisual que utilitza la web 1.0 és a través d’un navegador i a l’altre és a través d’un navegador, d’un lector RSS, d’una plataforma alimentada de continguts. I per últim, la diferència que nomenaré és l’arquitectura de les webs, és a dir, qui pot tenir dret a crear una pàgina i qui no. En aquest cas, a la web 1.0 els creadors són els webmasters mentre que avui i en dia, tothom pot ser creador d’una web.

Amb tot això, podem dir que la web 2.0 és una web que confia amb els usuaris, que potencia les experiències d’aquests, que s’imposa la cultura del hacker i que permet jugar.

Bé a la segona part de la conferènca, com he dit abans, consistia en fer un debat entre tots. A continuació posaré les dues preguntes que van qüestionar els interlocutors amb les seves respostes corresponents:

1. Quina és la funció del professor en aquest tema?

- Hauria de tenir totes les competències en les quals he explicat abans.

- Els alumnes en la gran majoria de vegades, dominen millor les noves tecnologies que els professors.

- Tenim la funció d'ensenyar als alumnes com utilitzar els programes nous sense l'ajuda del professor. La clau és aprendre els conceptes i motivar la curiositat de l'alumne.

2) Com han de ser els estudiants?

- Nosaltres, els estudiants, sabem lo bàsic i més per moure’ns en xarxa, però tot i això encara ens queda molt per aprendre.

- Hi ha una pèrdua de la intimitat, però no és nomes amb les xarxes socials sinó per exemple quan anem de compres, càmares de vigilància que avui i en dia hi ha per tot arreu, entre altres.

- Les tecnologia té pròs i contres amb tot això. Un exemple n’és la capacitat d’ensenyar als nens a multiplicar; com que les noves tecnologies actualment tenen més capacitat que nosaltres, llavors ensenyar no serveig de res. Però si, si que serveix ja que, encara que els ordinadors tinguin unes capacitats superiors que les nostres, els nens no tenen capacitat d’innovar.

Projecte telemàtic

Enllaç:    http://www.pangea.org/~acte/sebas/Volta%20Espanya/cata.htm

Un projecte telemàtic és un mètode de treballar integrant les noves tecnologies - que fomenta la col·laboració-que s'ha de fer a través de l'ordinador i més concretament de la xarxa. Els projectes estan connectats en xarxa el que permet poder compartir coneixements amb altres grups. Per tant, són una manera innovadora de treballar el currículum en què els rols de l’alumnat i del professorat són diferents dels que habitualment es desenvolupen a l’escola.

El projecte telemàtic que he escollit és el de “el retorn a Espanya amb les matemàtiques”. Aquest projecte fa una volta per les diferents províncies d’Espanya, però passa que, cal completar la volta. Per això, es necessita resoldre una sèrie d’exercics matemàtics que se’ns planteja a cada ciutat. 

Cal dir que per iniciar el projecte cal enviar una imatge del grup que treballi aquest projecte i a partir d’aquí es pot accedir a través d’una clau d’accés que estableix el servidor.

En aquest projecte trobem l’explicació del projecte que ens dona informació sobre el treball que s’ha de dur a terme, les preguntes freqüents que els mestres es solen plantejar. També hi ha l’apartat dels comentaris que deixen els mestres per tal de que els alumnes vegin les suggerències de determinades activitats a realitzar una vegada acabat aquest projecte telemàtic. En aquest cas hi ha un àlbum de fotos; són imatges de les classes dels participants.  A més a més, hi trobem una classificació en la qual forma part de la qualificació numèrica de cada problema respost per les escoles-participants. I per últim hi ha un espai per a professors. En aquest espai no pot entrar qualsevol, ja que està restringit als mestres que duen a terme els Projectes.

Valoració

Crec que aquest projecte telemàtic té uns bons continguts I una bona organització. El funcionament d'aquest, que és molt diferent a qualsevol altre, perquè treballen amb un programa tancat al qual només es 'pot accedir amb clau , i això fa que sigui especial i també potser més motivador per als participants. Pel que fa a contingut, les matemàtiques són per a molts dels alumnes un punt clau en la seva etapa acadèmica, i per això, és un projecte d’una forma de superació o un element de suport en el seu aprenentatge. A més a més també es dona una facilitat d’eines tan per alumnes com a professors. 

WebQuest

http://www.castellnoudigital.com/ca/section/intro/webquest/anemviatge.jsp

Les webquest són activitats guiades que promouen la investigació del usuari. La informació de les WebQuest sol ser majorment extreta d'Internet.

He escollit la webquest “anem de viatge”. Aquesta pàgina pertany a l’assignatura  orientació i tutoria . Està estructurada en 5 eixos que són els següents:

1. Introducció

La webquest s’explica mitjançant un ratolí. Aquest ens demana ajuda per viatjar amb transport públic per la ciutat, sempre i quant siguem nosaltres qui escollim aquests transports.

     2. Tasca

Dins d’aquest apartat podem veure una sèrie d’icones. En cada una d’elles, t’explica els passos que has de seguir per tal de dur la tasca correctament. Primerament, veiem que la primera icona fa referència a una cerca d’informació sobre els llocs que hem de viatjar. La segona icona, et diu que has de buscar informació sobre els mitjans de transport. La tercera, indica que hem de mostrar el recorregut d’aquest viatge i per acabar, la última icona ens demana que quantifiquem el cost del viatge

     3. Procés

Per començar aquest procés, primerament s’han de distribuir els grups de classe i igual amb els itineraris que es proposen.

Aquí també hi trobem icones, però en aquest cas, se’ns informa més detalladament.

En aquest apartat, s’esmenten els possibles recorreguts que podem fer i ens aclara que sempre el punt d'inici serà l’ escola en la qual pertanyem. A més a més, se’ns dona la possibilitat d’escollir un transport públic per desplaçar-nos per Barcelona.

Un altre punt important és l’explicació que ens fa sobre l’ús de mapes, ja que és un punt a tenir en compte. També s’ esmenta diversos programes que treballen en aquest programari, per tal de que els nens i nenes puguin saber adequadament quin és el recorregut exacte des de la seu lloc de residència fins al lloc on volen anar.

I finalment ens diu que nosaltres (els usuaris), hem de calcular el cost del viatge amb l’ajuda d’una taula on s’expressa les diferents destinacions i el cost de cada un dels mitjans de transport. 

       4. Avaluació

Tal com diu el títol, l’avaluació és la valoració del mestre on, en aquest cas, hi ha dos quadres correponent a cadascun dels apartats duts a terme en la WebQuest. A més a més, hi ha apartats valorables del treball pel grup. 

       5. Conclusions

Les conclusions és el punt i final del treball realitzat en què els alumnes han de deixar constància de la seva opinió del treball. En les conclusions sempre ha d’haver-hi, l’autoavaluació del treball personal, l’aportació del tema dut a terme, i les idees claus del que s’ha treballat.

Valoració

He escollit aquesta WebQuest perquè a primera vista, m’ha cridat l’atenció i per tant, l’he trobat interessant tant per el desenvolupament específic i detallat que mostra, tant per el disseny  com la informació que aporta, ja que d’una manera o altre, es treballa la geografia i a més a més les matemàtiques (quan han de calcular el cost del trajecte fins al seu destí). En aquest cas, treballen els edificis o centres d’arreu de Barcelona com la Sagrada Família, el Museu Dalí, la Pedrera, etc.

Un altre punt a comentar és l’autonomia dels alumnes. En aquest sentit, són ells mateixos els que han de fer els grups, els que s’han d’organitzar correctament i els que s’han de preocupar del treball. En aquest cas, el mestre no fa un control continu del treball i no va darrere dels alumnes per tal de que treballin, sinó que només avalua el resultat final i si s’ha dut a terme correctament.

I fins aquí la meva WebQuest que he escollit i he analitzat.