Aquesta conferencia va està al càrrec de José Manuel Perez Tornero i Santiago Tejedor. Tots dos de la UAB. Aquesta conferència s'impartia en dos parts. La primera hora va ser més que res explicacions de conceptes. I a la segons els dos interlocutors van obrir un debat en el qual, podia participar tothom.
Primerament, se'ns va explicar en què consistia el Cibernàriu, els serveis que oferia a arreu de la ciutat, els cursos i tallers per a la "alfabetització de les noves tecnologies”. Totes elles gratuïtes i dirigides per tots els públics.
Seguidament, després de fer-nos una petita introducció ens van passar un “test 2.0” en el qual havíem de respondre segons els nostres coneixements sobre les aplicacions web o programes.
Tot seguit, ens van començar a explicar els canvis que havia pait la tecnologia durant les últimes dècades. Alhora també canviaven els temps, és a dir, l’ambient cultural, social i psicològic fins a l’actualitat “món mediàtic”. En aquest món de l’informàtica, es crea una memòria basada en xips superior al patrimoni de la humanitat, en altres paraules, hi ha un creixement del saber exponencial.
Ens van presentar tres exemples d’aplicacions útils:
- VOZ ME: Una eina on-line que permet convertir textos en veu.
- Aprobbo: Eina que permet identificar si un treball està fet amb “copia-pega”
- Igoogle: pàgina d’inici de Google, personalitzable amb tot tipus de gadgets.
El concepte de Web 2.0 és concebut com “la web de la gent”. Cal dir que Internet s’ha entès com a democratització on es pot tenir accés a grans fòrums conceptuals en els quals tots ens podem informar i participar.
Un altre punt molt important a comentar és la diferència de la Web 1.0 i Web 2.0. Bé, el tipus de web en el cas de la Web 1.0 és de lectura mentre que a l’altre és de lectura-escriptura compartida. Respecte a la mínima unitat de contingut, podem veure que a la primera és mitjançant una pàgina i a la segona és mitjançant missatges, articles, posts entre altres. Segons l’estat de cada web, en la 1.0 és estàtic mentre que en la 2.0 és dinàmic. El mètode audiovisual que utilitza la web 1.0 és a través d’un navegador i a l’altre és a través d’un navegador, d’un lector RSS, d’una plataforma alimentada de continguts. I per últim, la diferència que nomenaré és l’arquitectura de les webs, és a dir, qui pot tenir dret a crear una pàgina i qui no. En aquest cas, a la web 1.0 els creadors són els webmasters mentre que avui i en dia, tothom pot ser creador d’una web.
Amb tot això, podem dir que la web 2.0 és una web que confia amb els usuaris, que potencia les experiències d’aquests, que s’imposa la cultura del hacker i que permet jugar.
Bé a la segona part de la conferènca, com he dit abans, consistia en fer un debat entre tots. A continuació posaré les dues preguntes que van qüestionar els interlocutors amb les seves respostes corresponents:
1. Quina és la funció del professor en aquest tema?
- Hauria de tenir totes les competències en les quals he explicat abans.
- Els alumnes en la gran majoria de vegades, dominen millor les noves tecnologies que els professors.
- Tenim la funció d'ensenyar als alumnes com utilitzar els programes nous sense l'ajuda del professor. La clau és aprendre els conceptes i motivar la curiositat de l'alumne.
2) Com han de ser els estudiants?
- Nosaltres, els estudiants, sabem lo bàsic i més per moure’ns en xarxa, però tot i això encara ens queda molt per aprendre.
- Hi ha una pèrdua de la intimitat, però no és nomes amb les xarxes socials sinó per exemple quan anem de compres, càmares de vigilància que avui i en dia hi ha per tot arreu, entre altres.
- Les tecnologia té pròs i contres amb tot això. Un exemple n’és la capacitat d’ensenyar als nens a multiplicar; com que les noves tecnologies actualment tenen més capacitat que nosaltres, llavors ensenyar no serveig de res. Però si, si que serveix ja que, encara que els ordinadors tinguin unes capacitats superiors que les nostres, els nens no tenen capacitat d’innovar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada