Internet cambia la forma de leer....¿y de pensar?

Aquest article és del diari "El País" del dia 10-10-2008.

En  l'actualitat, Internet s'utilitza per a tot i emprenen molt de temps en navegar. Per aquest motiu es va obrir un debat sobre quina seria la seva influència pels éssers humans.

Alguns experts com Nicholas G. Carr assegura que aquesta influencia és negativa, ja que, segons el seu parer ja no pensa com fa uns anys. Ell es va donar compte de que, quan llegia abans era capaç de llegir durant hores, però ara es desconcentra i no és capaç de fer-ho. Segons el seu parer comenta que la "culpa" d'aquest succés és Internet i les hores que passa navegant. Segons Carr, som incapaços de concentrar-nos, de reflexionar, entre d'altres.

Altres científics afirmen que com passa amb les calculadores, ara no som capaços ni de realitzar operacions aritmètiques,  confiem en Google com amplificador la nostre memòria, és a dir, recordem pitjor les coses que sense ell. També afirmen que la tecnologia és una eina molt important igual que les neurones. La tecnologia es combinarà en un futur pròxim amb el cervell per augmentar la capacitat intel·lectual.

A més a més, s'han realitzat estudis sobre aquest tema de debat. Aquest estudi va consistir en veure com es comportaven els usuaris de dos pàgines web. I es va observar que aquests usuaris es dedicaven a "donar cops d'ull", és a dir, no feien una lectura de les notícies amb aprofundiment sinó que anaven saltant d'article en article (lectura "superficial").

Per aquest motiu molts científics diuen que aquests "cops d'ull" que realitzen afectaria tant als joves com a gent de totes a les edats,  fins i tot  els mestres, professors i metges.

Carr afirma que aquests salts beneficia a les empreses, és a dir, quant més temps passem connectats i més pàgines saltem més ingressos obtindran. Tot i així, cal esmentar que les empreses no van realitzar conscientment que vulguin la nostra falta de concentració sinó que ha sigut un efecte col·lateral.

Però segons aquests científics tot això té solució amb una educació i un millor software de recerca.

A més a més, al final d'aquest article parla sobre els usuaris de "corte y pega" molts cops els joves quan a l'institut ens han demanat algun treball hem fet una còpia del que hem trobat a Internet. 

Personalment, jo estic en un punt intermedi entre les diverses opinions dels científics. És cert que avui en dia, que en comptes d'aprofundir les lectures que fem, llegim el títol i el seu substítol, i si ens agrada, llavors és quan ho llegim. També és veritat que la falta de concentració s'ha perdut, abans la gent era capaç de passar-se hores llegint un bon llibre, ara am prou feines ja que si llegim durant una hora seguida, ens en cansem ràpid. D'altra banda, Internet ens facilita trobar la feina que volem a través del buscador, mentre que abans cadascú s'havia d'espavilar mitjançant les enciclopèdies, dels llibres, etc.

Però no tot ha de ser negatiu, des de no fa gaire les tecnologies han avançat desmesuradament i això ha portat com a conseqüència un avanç de la humanitat.

Per últim, vull esmentar aquests usuaris joves que realitzen aquests treballs de "corte y pega" comentar que no els serveix per a res perquè en la majoria dels casos els professors se n'adonen. I això comporta dues conseqüències: la primera, la de suspendre el treball; i la segona, no haver après res d'aquell treball que molt possiblement t'entrarà a l'examen. Molts cops els joves copiàvem els treballs d'una pàgina web que s'anomena "El rincón del vago".

L'Hipertext 

Avui en dia, anomenen a l'hipertext com a un nou eix, que sedueix però que enganya, ja que no sabem que s'amaga darrere seu si no ho seleccionem i entrem.

També entenem per hipertext:

• Un model teòric,  ja que organitza i relacionar la inforamció d'una manera clara i coherent.

• Una abstarcció,tota la inforamció podria està a l'abast de tothom.

• Classe de programes informàtics, crear documents digitals per ser llegits.

• Els documents digitals resultants

Això, ens permet que des d’un text, podem enllarçar-nos  a un altre o alguna part d’aquell mateix text sempre relacionant els conceptes entre uns i altres mitjançant els vincles.