Va de mestres

Un cop entregat el treball de “Va de Mestres”, en Xavi ens va demanar la nostra opinió sobre el llibre. Per a fer-ho cada und e nosaltres va llegir la part del treball que li ha semblat més important. Després d’això vam comentar altres aspectes del llibre i van sortir diferents opinions d’aquest. Gran part de nosaltres, el llibre ens va semblar molt interessant i que amb els exemples que utilitza ajuda molt a saber que és el que ens espera en el món laboral. Altres, no els hi va agradar, perquè creien que el llibre ho explica tot d’una forma molt fàcil, és a dir, que en el món laboral ens trobarem més problemes que en el llibre no ens esmenta.

Visita a un centre educatiu

L’escola que vaig visitar el dijous de la setmana extraordinària era l’escola Virolai.

És una escola concertada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Virolai és una Escola amb més de 45 anys d’experiència que evoluciona per garantir l’educació del futur dels seus alumnes. L’element clau per a ells és la superació personal, molt més que la capacitat. Mijtançant l’esforç es poden millorar les aptituds, perfeccionar el caràcter i assoliar l’equilibri en el temperament. El seu model educatiu garanteix l’exigència diferencial dels seus alumnes, és a dir, els ajuden a conèixer les seves aptituds i els seus interessos i els estimulen a créixer, basant-se en el desenvolupament de la seva autoestima i de la seva capacitat de superació personal. Virolai és una escola que cerca la millora constant i té com a objectiu la qualitat en tots els seus àmbits, perquè estan compromesos a oferir el millor als alumnes, a les famílies i als educadors. Han formulat la seva visió que es concreta en la frase: Junyts per Ajudar a Créixer; que defineix clarament els objectius de la seva Visió:

• 
  
  Com a col·laboradors de les famílies, aconseguir l’excel·lència en el procés d’ajudar l’alumne a educar-se
  
  
  
• 
  
  La consideració a la peronsa i l’afecte en les relacions interpersonals són exigències fundacionals a Virolai.
  
  
  

Respecte a l’estructura actual de Virolai, es poden cursar tots els estudis des de l’Educació Infantil fins als Batxillerats.

Educació Infantil

Situada en uns espais propis, és l’etapa on s’inicien els fonaments bàsics de l’educació dels nens i nenes. Aprofitant els seus interessos naturals, els estimulen amb uns aprenentatges globalitzadors i mitjançant unes metodologies actualitzades, amb l’objectiu de facilitar-los un creixement integral.

Educació primària

En aquesta etapa es consoliden els hàbits, coneixements, i destreses fonamentals. Més que mai, l’Escola esdevé un àmbit de convivència i de cultura. Els alumnes se senten sempre entusiasmats amb unes propostes educatives i docents que satisfan els seus interessos i necessitats.

Educació secundària.

A ESO s’aprofiten tots els recursos educatius per tal de fer significatiu l’aprenentatge i assegurar la motivació de l’alumne. Treballen d’acord amb els seus objectius per aconseguir un rendiment satisfactori d’acord amb les seves capacitats. Són elements fonamentals d’aquesta etapa l’atenció individualitzada, l’orientació personal i la proposta curricular variable.

Batxillerats

Es cursen els batxillerats d’Humanitat i Ciències Socials, Tecnologia i Ciències de la Naturalesa i de la Salut. Els batxillerats són l’opció acadèmica triada per la majoria dels alumnes i, per tant, asseguren una atenció individualitzada a nivell acadèmic, a nivell de formació personal i, especialment en aquesta etapa, s’insisteix en l’orientació professional.

Un altre punt a destacar és la localització, les instal·lacions i els serveix que Virolai ofereix.

La situació actual de Virolai els hi permet disposar d’espais diferenciats, ben comunicats entre ells, d’acord amb les edats dels alumnes.

Els alumnes d’Infantil es troben situats en espais acollidors (que no han de compartir amb els més grans) que els proporcionen tot allò que poden necessitar: espais fets a mida perquè puguin desenvolupar les seves activitats d’acord amb la seva edat, diferents patis només per a ells amb material de joc, aula de música espcial per als més petits, aula de psicomotricitat, aules dormitori. En definitiva, un espai que garanteix el caliu perquè els nens estiguin com a casa.

A partir de Primària la situació de Virolai, ben a prop del Parc Güell. Aquí és on jo vaig estar.

Els permet disposar d’un entorn únic amb unes instal·lacions toalment preparades per desenvolupar amb la màxima qualitat les diferents àrees de coneixement, com ara laboratoris completament equipats, aules de tecnologia, música, dibuix tèncic, plàstica, expressió dinàmica, biblioteques, aules d’ordinadors i l’hort. També disposen d’espais on compartir el temps d’esbarjo amb els seus companys. A més a més, les completes instal·lacions esportives permeten la pràctica de l’esport que és tan important en l’educació integral dels nois i noies.

Disposen d’un menjadors amb cuina pròpia que ofereix una dieta equilibrada i que atén els alumnes amb necessitats alimentàries especials.

Tots els centres estan comunicats am bun serveix de transport de l’Escola.

L’Escola ofereix una oferta extracurricular àmplia, variada i de qualitat, dirigida i coordinada pel professorat del Centre. Els esports, els idiomes, els escacs, la música, la informàtica, la pintura i el teatre configuren aquesta oferta.

A partir de Secundària l’Escola organitza intercanvis i estades a l’estranger i partiipa en els programes europeus Orator i Comenius.

També s’organitzen diferents activitats d’estiu: casals, colònies d’anglès i de teatre, i cursos de repàs adreçats a les diferents edats dels alumnes.

Revista educativa

A la Cris i a mi ens va tocar explicar la revista “Guix”. És una revista publicada per l’editorial Graó mensualment amb nou exemplars a l’any ja que a l’estiu, aquesta publicació es veu reduïda. El cost de cada revista és de 7.80€.

Aquest exemplar consta de 12 parts:

• La Portada: Té un format molt original. A partir d’un fons, en aquest cas aigua, els nens fan un dibuix a sobre amb els que els hi inspira.

• L’editorial: En aquest apartat de la revista, parlen de diferents temes relacionats amb l’educació.

• Opinió: és l’apartat més important, ja que s’opina sobre un tema de l’actualitat educativa.

• Monogràfic: És l’apartat més extens de la revista. Agafen un tema molt general sobre l’educació i mica en mica el van desenvolupant i analitzant a fons.

• Experiències: Les escoles expliquen experiències i vivències de difenrents centres que poden ajudar per millorar l’educació. Es centren per territoris.

• Escola, territori i comunitat.

• El tema del curs: Durant tot l’any, tracten un mateix tema. Aquest any esetan parlant de la LOE.

• Reflexió sobre la pràctica: Aquí l’autor escull un tema i et fa reflexionar sobre aquest.

• Recull: En aquest últim apartat trobem pàgines web, convocàtories, notícies, una tira còmica, etc

• Avanç del següent número

• Recomanacions.

• Butlleta de subscripció

CIBERNÀRIUM: Web 2.0 i educació

Aquesta conferencia va està al càrrec de José Manuel Perez Tornero i Santiago Tejedor. Tots dos de la UAB. Aquesta conferència s'impartia en dos parts. La primera hora va ser més que res explicacions de conceptes. I a la segons els dos interlocutors van obrir un debat en el qual, podia participar tothom.

Primerament, se'ns va explicar en què consistia el Cibernàriu, els serveis que oferia a arreu de la ciutat, els cursos i tallers per a la "alfabetització de les noves tecnologies”.  Totes elles gratuïtes i dirigides per tots els públics.

Seguidament, després de fer-nos una petita introducció ens van passar un “test 2.0” en el qual havíem de respondre segons els nostres coneixements sobre les aplicacions web o programes.

Tot seguit, ens van començar a explicar els canvis que havia pait la tecnologia durant les últimes dècades. Alhora també canviaven els temps, és a dir, l’ambient cultural, social i psicològic fins a l’actualitat “món mediàtic”. En aquest món de l’informàtica, es crea una memòria basada en xips superior al patrimoni de la humanitat, en altres paraules, hi ha un creixement del saber exponencial.

Ens van presentar tres exemples d’aplicacions útils:

  - VOZ ME: Una eina on-line que permet convertir textos en veu.

  - Aprobbo: Eina que permet identificar si un treball està fet amb “copia-pega”

  - Igoogle: pàgina d’inici de Google, personalitzable amb tot tipus de gadgets.

El concepte de Web 2.0 és concebut com “la web de la gent”. Cal dir que Internet s’ha entès com a democratització on es pot tenir accés a grans fòrums conceptuals en els quals tots ens podem informar i participar.

Un altre punt molt important a comentar és la diferència de la Web 1.0 i Web 2.0. Bé, el tipus de web en el cas de la Web 1.0 és de lectura mentre que a l’altre és de lectura-escriptura compartida. Respecte a la mínima unitat de contingut, podem veure que a la primera és mitjançant una pàgina i a la segona és mitjançant missatges, articles, posts entre altres. Segons l’estat de cada web, en la 1.0 és estàtic mentre que en la 2.0 és dinàmic. El mètode audiovisual que utilitza la web 1.0 és a través d’un navegador i a l’altre és a través d’un navegador, d’un lector RSS, d’una plataforma alimentada de continguts. I per últim, la diferència que nomenaré és l’arquitectura de les webs, és a dir, qui pot tenir dret a crear una pàgina i qui no. En aquest cas, a la web 1.0 els creadors són els webmasters mentre que avui i en dia, tothom pot ser creador d’una web.

Amb tot això, podem dir que la web 2.0 és una web que confia amb els usuaris, que potencia les experiències d’aquests, que s’imposa la cultura del hacker i que permet jugar.

Bé a la segona part de la conferènca, com he dit abans, consistia en fer un debat entre tots. A continuació posaré les dues preguntes que van qüestionar els interlocutors amb les seves respostes corresponents:

1. Quina és la funció del professor en aquest tema?

- Hauria de tenir totes les competències en les quals he explicat abans.

- Els alumnes en la gran majoria de vegades, dominen millor les noves tecnologies que els professors.

- Tenim la funció d'ensenyar als alumnes com utilitzar els programes nous sense l'ajuda del professor. La clau és aprendre els conceptes i motivar la curiositat de l'alumne.

2) Com han de ser els estudiants?

- Nosaltres, els estudiants, sabem lo bàsic i més per moure’ns en xarxa, però tot i això encara ens queda molt per aprendre.

- Hi ha una pèrdua de la intimitat, però no és nomes amb les xarxes socials sinó per exemple quan anem de compres, càmares de vigilància que avui i en dia hi ha per tot arreu, entre altres.

- Les tecnologia té pròs i contres amb tot això. Un exemple n’és la capacitat d’ensenyar als nens a multiplicar; com que les noves tecnologies actualment tenen més capacitat que nosaltres, llavors ensenyar no serveig de res. Però si, si que serveix ja que, encara que els ordinadors tinguin unes capacitats superiors que les nostres, els nens no tenen capacitat d’innovar.

Projecte telemàtic

Enllaç:    http://www.pangea.org/~acte/sebas/Volta%20Espanya/cata.htm

Un projecte telemàtic és un mètode de treballar integrant les noves tecnologies - que fomenta la col·laboració-que s'ha de fer a través de l'ordinador i més concretament de la xarxa. Els projectes estan connectats en xarxa el que permet poder compartir coneixements amb altres grups. Per tant, són una manera innovadora de treballar el currículum en què els rols de l’alumnat i del professorat són diferents dels que habitualment es desenvolupen a l’escola.

El projecte telemàtic que he escollit és el de “el retorn a Espanya amb les matemàtiques”. Aquest projecte fa una volta per les diferents províncies d’Espanya, però passa que, cal completar la volta. Per això, es necessita resoldre una sèrie d’exercics matemàtics que se’ns planteja a cada ciutat. 

Cal dir que per iniciar el projecte cal enviar una imatge del grup que treballi aquest projecte i a partir d’aquí es pot accedir a través d’una clau d’accés que estableix el servidor.

En aquest projecte trobem l’explicació del projecte que ens dona informació sobre el treball que s’ha de dur a terme, les preguntes freqüents que els mestres es solen plantejar. També hi ha l’apartat dels comentaris que deixen els mestres per tal de que els alumnes vegin les suggerències de determinades activitats a realitzar una vegada acabat aquest projecte telemàtic. En aquest cas hi ha un àlbum de fotos; són imatges de les classes dels participants.  A més a més, hi trobem una classificació en la qual forma part de la qualificació numèrica de cada problema respost per les escoles-participants. I per últim hi ha un espai per a professors. En aquest espai no pot entrar qualsevol, ja que està restringit als mestres que duen a terme els Projectes.

Valoració

Crec que aquest projecte telemàtic té uns bons continguts I una bona organització. El funcionament d'aquest, que és molt diferent a qualsevol altre, perquè treballen amb un programa tancat al qual només es 'pot accedir amb clau , i això fa que sigui especial i també potser més motivador per als participants. Pel que fa a contingut, les matemàtiques són per a molts dels alumnes un punt clau en la seva etapa acadèmica, i per això, és un projecte d’una forma de superació o un element de suport en el seu aprenentatge. A més a més també es dona una facilitat d’eines tan per alumnes com a professors. 

WebQuest

http://www.castellnoudigital.com/ca/section/intro/webquest/anemviatge.jsp

Les webquest són activitats guiades que promouen la investigació del usuari. La informació de les WebQuest sol ser majorment extreta d'Internet.

He escollit la webquest “anem de viatge”. Aquesta pàgina pertany a l’assignatura  orientació i tutoria . Està estructurada en 5 eixos que són els següents:

1. Introducció

La webquest s’explica mitjançant un ratolí. Aquest ens demana ajuda per viatjar amb transport públic per la ciutat, sempre i quant siguem nosaltres qui escollim aquests transports.

     2. Tasca

Dins d’aquest apartat podem veure una sèrie d’icones. En cada una d’elles, t’explica els passos que has de seguir per tal de dur la tasca correctament. Primerament, veiem que la primera icona fa referència a una cerca d’informació sobre els llocs que hem de viatjar. La segona icona, et diu que has de buscar informació sobre els mitjans de transport. La tercera, indica que hem de mostrar el recorregut d’aquest viatge i per acabar, la última icona ens demana que quantifiquem el cost del viatge

     3. Procés

Per començar aquest procés, primerament s’han de distribuir els grups de classe i igual amb els itineraris que es proposen.

Aquí també hi trobem icones, però en aquest cas, se’ns informa més detalladament.

En aquest apartat, s’esmenten els possibles recorreguts que podem fer i ens aclara que sempre el punt d'inici serà l’ escola en la qual pertanyem. A més a més, se’ns dona la possibilitat d’escollir un transport públic per desplaçar-nos per Barcelona.

Un altre punt important és l’explicació que ens fa sobre l’ús de mapes, ja que és un punt a tenir en compte. També s’ esmenta diversos programes que treballen en aquest programari, per tal de que els nens i nenes puguin saber adequadament quin és el recorregut exacte des de la seu lloc de residència fins al lloc on volen anar.

I finalment ens diu que nosaltres (els usuaris), hem de calcular el cost del viatge amb l’ajuda d’una taula on s’expressa les diferents destinacions i el cost de cada un dels mitjans de transport. 

       4. Avaluació

Tal com diu el títol, l’avaluació és la valoració del mestre on, en aquest cas, hi ha dos quadres correponent a cadascun dels apartats duts a terme en la WebQuest. A més a més, hi ha apartats valorables del treball pel grup. 

       5. Conclusions

Les conclusions és el punt i final del treball realitzat en què els alumnes han de deixar constància de la seva opinió del treball. En les conclusions sempre ha d’haver-hi, l’autoavaluació del treball personal, l’aportació del tema dut a terme, i les idees claus del que s’ha treballat.

Valoració

He escollit aquesta WebQuest perquè a primera vista, m’ha cridat l’atenció i per tant, l’he trobat interessant tant per el desenvolupament específic i detallat que mostra, tant per el disseny  com la informació que aporta, ja que d’una manera o altre, es treballa la geografia i a més a més les matemàtiques (quan han de calcular el cost del trajecte fins al seu destí). En aquest cas, treballen els edificis o centres d’arreu de Barcelona com la Sagrada Família, el Museu Dalí, la Pedrera, etc.

Un altre punt a comentar és l’autonomia dels alumnes. En aquest sentit, són ells mateixos els que han de fer els grups, els que s’han d’organitzar correctament i els que s’han de preocupar del treball. En aquest cas, el mestre no fa un control continu del treball i no va darrere dels alumnes per tal de que treballin, sinó que només avalua el resultat final i si s’ha dut a terme correctament.

I fins aquí la meva WebQuest que he escollit i he analitzat.

Aprenentatge i TIC

METÀFORA TUTORIAL: L’ORDINADOR COM A TUTOR

En aquest cas, l’ordinador tutoritza el procés d’aprenentatge realitzat per l’estudiant. Són unes aplicacions informàtiques que ens proporcionen activitats educatives. Aquestes activitats van emmarcades en temes que podem trobar al currículum escolar. Aquí podem trobar les activitats JCLIC. Ens proporcionen diferents tipus d’activitats educatives referents a les diverses matèries i temes que s’estiguin estudiant. Aquest programa es la nova versió del programari lliure. Està programat en Java i permet crear i executar activitats educatives, així com paquets que permeten relacionar-les entre sí.

El JCLIC , per tant, és un programa que permet a l’alumne conèixer i corregir els errors comesos en l’activitat, en els quals poden ser utilitzats per alumes des de 3 fins als 16 anys.

METÀFORA DE LA CONSTRUCCIÓ: L’ORDINADOR COM A ALUMNE

En aquest cas, l’alumne és qui controla i ensenya a la màquina, en aquest cas a l’ordinador, i no a l’inrevés.

Un exemple d’aquest tipus és el llenguatge de programació LOGO i l’objecte gràfic anomenat tortuga. Aquest programa permet que el nen pugui cercar i desenvolupar estratègies de resolució de problemes. La utilització d’aquest programa és molt senzilla. Consteix en què una tortuga es mou mitjançant la utilitat que l’usuari dóna al llenguatge de programació. 

D’altra banda, hi ha un altre camí vers al mestres per tal de seguir l’aprenentatge del nen. El mestre quan ho veu necessari,  planteja les preguntes necessàries perquè serveixin de guia a la reflexió d’aquest. 

LA METÀFORA DEL LABORATORI: L’ORDINADOR COM A SIMULADOR

Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social.

En aquesta metàfora podem trobar-hi el Crayon Physics. És un programa simulador en el qual has d’aconseguir el màxim d’estrelles per poder guanyar el joc. Cal construir un camí per a que la pilota arribi a tocar l’estrella de cada pantalla i així acumular-les.

LA METÀFORA DE LA CAIXA D’EINES: L’ORDINADOR COM A EINA

L’ús de l’ordinador com a eina de treball és habitual a la vida quotidiana.

Un exemple de programa d’aquest tipus de metàfora seria el Microsoft Word. Aquest programa ens permet des del processament de textos, passant per la realització de qualsevol tipus de gràfica o taula, fins a deixar-nos processar imatges,… Va ser creat originalment, per Richard Brodie, l’any 1983. Posteriorment també es van crear versions per Appel Macintosh, l’any 1984 i Microsoft Windows, l’any 1989, sent per aquest últim les versions més esteses a l’actualitat.