Última classe de GITIC

El passat divendres, dia 20 de Desembre, no vam tindre classe de GITIC, ja que en Xavi va programar aquest dia per fer les entrevistes de cada grup per dir-nos les notes de la blogosfera, Wikipèdia i la Rúbrica. El meu grup (Anna Ribó, Noa Barceló, Carolina Arcas i jo) vam sortir molt contentes de la classe on es ens feia l'entrevista, ja que després de tant treballar amb aquests dos treballs (blogosfera i wikipedia) vam tindre un molt bon resultat.

Una classe de GITIC

El dia 24 de novembre vam realitzar la classe  començant per la part pràctica:

Primerament en Xavi  ens va fer un dictat i nosaltrse el teníem que escriure al Word,.Quan vam acabar ens vam canviar d'ordinadors i els nostres companys ens van corregir les faltes, seguidament ens varem tornar a canviar i nosaltres en vermell dèiem si estàvem d'acord o no amb les faltes que ens havien corregit. Aquest exercici ens serveix perquè els ntaveens d'una manera més didàctica pugui observar el vocabulari, entre d'altres coses.

Tot seguit, vam utilitzar un programa d'una de les pàgines de XTEC i després vam utilitzar  un programa que s'anomena "crayon". Aquest programa estava a l'ordinador de Blanquerna  Aquest va ser un joc d'estratègia, és a dir,  els nens han de pensar com fer moure una boleta i arribar fins a l'estrella. 

Un cop finalitzada aquesta activitat vam realitzar la part teòrica d'aquesta sessió:
-Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb l'ordinador: És a dir, quer sinó s'apren de la manera "típica" d'explicació llavors, és possible que practicant s'aprengui o es comprengui millor el que t'han explicant. Es poden utilitzar els ordinadors de diferents maneres:

1. La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor: compara l'ordinador com a un tutor (professor). L'ordinador inicia els coneixements (és a dir, no hi han coneixements previs), després l'alumne respon i és l'ordinador qui avalua al nen. Un exemple seria un programa per entrenar als nens a llegir.
   
2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne: l'ordinador aprèn una sèrie d'aspectes, això vol dir que la persona que ho explica està aprenen allò que diu. "Qui ho explica bé és qui realment és capaç d'explicar-ho". L'alumne és qui controla la màquina.
   
3. La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador: Cap professor ho explica, sinó que l'ordinador és qui t'explica els conceptes i el vocabulari i després t'avalua. "Jugant, jugant s'aprèn". Les simulacions fomenten les reflexions i les accions, però hi ha el perill de que els nens els creïn interpretacions errònies, ja que simplifiquen en excés els sistemes reals.
   
4. La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina: En aquest cas no hi ha cap aprenentatge, sinó que et facilita determinades coses. Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació. L'ordinador, quan el sabem emprar correctament, ens allibera de les tasques més rutinàries i per tant, deixa la porta oberta per tal que ens centrem en els aspectes més reflexius, constructius i creatius.

A continuació, vam fer una relació entre les metàfores i els programes utilitzats en aquesta sessió:

1. Clic.xtec.cat: ha estat el propi ordinador qui ens ha explicat les coses (mitjançant fotos) i després ens ha autovalorat.
2. Winlogo: És el propi alumne qui guia "la tortuga", dones les instruccions. Descoberta pels conceptes matemàtiques.
   
3. Crayon: has de pensar com portar la bola fins l'estrella. Estratègia.
4. Dictat: S'utilitza només l'ordinador pel Word, però són els alumnes qui corregeixen les faltes, etc.

Personalment penso que per ser uns bons mestres hem de tenir un gran ventall de tipus d'ensenyament. Per això aquests 4 punts esmentats anteriorment són moltes possibilitats d'aprendre un mateix concepte. També depèn de l'edat, del ritme d'aprenentatge de la classe, mil factors que hem de tenir en compte per poder ensenyar adequadament als nostres futurs alumnes.

Exposició del territori

Personalment, crec que realitzar exposicions que ens mostris diversos territoris pot ser molt enriquidor pel que fa a la cultura popular de cadascú ja que hi ha moltes dades i curiositats pròpies de cada població que la majoria de gent no pertanyent a aquest lloc concret ho desconeix. A més a més, hi hamoltes tradicions riques que es poden aprendre a partir d’aquests treballs.
En un principi la Carol i jo (l’ Elena), no sabíem com fer el treball del territori ja que havíem d’utilitzar les tecnologies que el professor ens havia ensenyat. Després de molt parlar i cadascuna aportar les nostres idees, crec que ens ha osrtit un treball bastant bo. La veritat és que pensàvem que ens trauria molt més temps, però no va ser així. A partir del momen que ja teníem clar què volíem exposar ens va ser més facil alhora d’insertar-ho en el PowerPoint ja que estava quasi tot fet. Tot i això, és un dels treballs que més m’ha agradat aquest semestre, ja que a la vegada hem gaudit del Laberint d’Horta i això ha fet que alhora de fer el treball, ens ho hem agafat amb més entusiasme.

Opinió de les recitacions i debats

Personalment, pel que fa al conjunt de recitacions, penso que la majoria de la gent ha anat evolucionant respecte a persones de dies anteriors, rectificant alguns errors que altres van cometre. Respecte al nerviosisme que sol haver-hi en cada exposició, comprarant les recitaacions dels primers dies cre que la gent es posa molt menys nerviosa o té més capacitat de controlar aquests nervis que juguen tantes males passades.
Parlant dels debats, crec que tots els temes exposats han sigut molt interessants. Les explicacions d’uns i altres, tant els que estaven a favor com els que estaven en contra, han estat correctes i cada una d’elles amb el seu sentit.
A mi el que em va agradar més va ser el de l’aplicació de la setmana de vacances al Febrer/Març. Aquest tema té com a aspectes positius el descans dels alumnes. D’altra banda, té molts punts en contra ja que la majoria de les famílies estan treballant i no disposen dels recursos econòmics suficient com per poder afrontar certes despeses, com les de pagar casals, esplais, estades d’esquí...als seus fills. Altres pares no tenen on deixar els nens, així que van proposar realitzar aquesta bibliotec-ludoteca, però això realment són vacances? L’empresa en la qual treballen els pares no haurien de donar també vacances perquè així puguin passar més temps amb els seus fills? Com sempre tot es fa ràpid i malament, ja que aquestes “vacances” s’instaurarà l’any vinent i tot està massa verd.
En definitiva, penso que cadascú ha de trobar el seu punt de vista i donar la opinió sobre aquest tema i saber valorar-ne els aspectes que cadascú cregui més importants i conseqüentment, posicionar-se en alguns dels dos sectors.
També cal comentar les emocions que m’ha causat al realitzar el debat. Al principi estava bastant nerviosa ja que això és molt normal en mi. Cada vegada que s’anava apropant el moment de fer el debat, m’anava repetint a mi mateix que tot sortiria bé perquè havíem realitzat una bona preparació i a més a més tenia por a que no sortís com ho teníem previst. Al ser la primera en introduir el tema, és a dir, la primera en trecanr el gel em feia una mica de respecte. Al principi, durant les priemres paraules em sentia insegura, però durant el trascurs del discurs em vaig anar tranquilitzant i agafant confiança amb mi mateixa.

Vídeo del debat

Vem dedicar una classe quasi exclusivament a veure un vídeo sobre un debat de la Lliga universitària, on es podia veure una final entre La Universitat de Lleida i la Universitat de Ramon Llull. Aquesta és la cinquena Lliga de Debat que s’ha dut a terme. En aquest cas, va tindre lloc a la Universitat d’Alacant del 25 al 28 de març de l’any 2009. El tema de la final era: “La globalització aporta millores substancials en la qualitat de vida de les persones)”.
Aquest vídeo m’ajudat a tenir un referent de com havíem d’enfocar els nostres debats, la forma en què havíem de fer les introduccions, les interpel·lacions, etc.

Reflexió del seminari

Fins ara no sabia en què consistia el seminari però ara, durant aquest semestre, he après el funciomanet del seminari entre altres coses. Gràcies al Xavi, el nostre tutor, he après a valorar l’actualitat educativa en la qual quasi mai prestava atenció alhora de llegir un diari. Quan hem hagut de fer alguna exposició, sempre va bé fer-se esquemes o guions. No sabia que els esquemes fóssin tant importants però m’he n’he adonat que aquests representen gran part d’una preparació ja que, és com una guia alhora de fer les exposicions o intervencions. Personalment el seminari m’ha aportat diversos valors com per exemple a fomentar el respecte. He après a valorar i a escoltar les opinions dels altres. Sobretot aquesta assignaura m’ha ajudat a conèixer, de més a prop als quinze companys de classe. He d’agrair al seminari l’oportunitat que m’ha donat a conèixer els meus companys però en especial a la Carol amb la que ara tinc molta confiança.

Com parlar bé en públic

El llibre de Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat és un llibre molt útil perquè t'explica diverses tècniques per tal de portar a terme una bona exposició davant d'un públic.
A simple vista, sembla un llibre avorrit i pesat, però a mesura que anava llegint em va semblar un llibre interessant pel seu contingut, ben organitzat, clar i entendor. Personalment, quan llegeixo un llibre, vaig fent pauses per tal de resumir el que ja està llegit, per després recordar tot el llibre detelladament. Així és com ho vaig fer, però de manera diferent: vaig fer un resum del que creia més important per a mi per posar-ho en pràctica alhora de fer una exposició (quasi tot eren idees claus referent a l'apartat de l'expressió oral)
A continuació poso les idees claus del que vaig resumir:
-Controlar els nervis, parlar amb naturalitat, portar un guió i fer constantment una retroalimentació amb la mirada.
-Cal tenir en present les idees a explicar, i no memoritzar paraula per paraula del que es dirà.
-Cal tenir en compte, el volum de la veu, l’entonació, la respiració i els silencis. Aquests quatre elements que intervenen en el procés, si es porten a terme fa que es parli en públic correctament.
-Un dels principals errors del orador és la monotonia en el to, ja que fa que el públic s'avorreixi i no es presti atenció.
-Cal construïr frases curtes.
-Hem de formular una pregunta al públic.
-El llenguatge corporal és essencial en la comunicació oral. L’orador comunica amb tot el cos: amb la mirada, amb el moviments de les mans, amb la postura, amb la distància interpersonal, amb l’aparença i la manera de vestir.
-El somriure desperta simpatica i confiança al públic.
-S'ha de tenir una postura adequada davant del públic però sempre i quan, còmode per a nosaltres
-Quan una persona no mira als ulls de l’interlocutor, no inspira confiança
-Els mitjans audiovisuals són un suport i només un suport
-El PowerPoint ha de ser llegit amb un cop d’ull i no li ha de prendre protagonisme a l’orador.