Què entenem per PLE?

L'inici d'aquest mòdul, TIC, es va començar introduint el concepte “PLE”. En aquesta entrada us l' explicaré , ja que crec que és fonamental.

Una de les últimes tendències en noves tecnologies aplicades a educació és la determinació de l'Entorn Personal d'Aprenentatge. El Ple es podria definir com un entorn personal de l'aprenentatge, que a través de la interacció amb els altres el teu coneixement va millorant i creixent. Aquest concepte prové de l'anglès "Personal Learning Environment". M'agradaria mencionar a la senyora Dolors Reig, que treballa com a freelance, professora, foncerenciant, consultora i gestora de formació en diverses empreses, institucions, universitats i escoles de negocis, perquè amb tota l'experiència que té i segueix tenint defineix el PLE com una "col · lecció autodefinida de serveis, eines i dispositius que ajuda als estudiants a crear els seus Xarxes Personals de Coneixement (PKN), posant en comú els coneixements tàctics (persones) i explícits (informació)”.

 Les idees bàsiques del PLE s'inspiren en el Connectivisme, la teoria de l'aprenentatge formulada per George Siemens i Stephen Downes que defensa que l'ésser humà adquireix habilitats digitals de la mateixa manera que les xarxes, per la connexió de les fonts d'informació. Els usos del PLE van des de la gestió del coneixement d'altres, com a eina d'aula, fins a la gestió el propi procés d'aprenentatge.

En concret, "potencia la conversa i l'aprenentatge social a través de la connectivitat i de la interactivitat", el que suposa un desenvolupament professional continu en l'adult i assegura nous horitzons de coneixement, per la imprevisibilitat de les connexions, a qualsevol estudiant.

La proposta de Sue Waters per construir el teu propi PLE té cinc indicacions:

a) Crea un compte a twitter

b) Inicia la teva propi bloc

c) Subscriu-te via RSS a altres blogs

d) Comença a utilitzar serveis de marcadors socials

e) Uneix-te a alguna comunitat en NING

Jordi Adell afegeix una sisena suggeriment:

f) Afegeix el teu lifestreaming i comparteix-lo, i subscriu-te al lifestreaming d'altres.

En el cas de Jordi, la seva proposta d'eina per lifestreaming és Friendfeed, a la qual ell situa en el centre del seu PLE. Sense anar tan lluny, tant twitter com facebook com Google +, per nomenar algunes, ofereixen serveis de lifestreaming (G + l'anomena fins i tot "stream")

Finalment, i com a resultat del mateix qüestionari de Sue Waters, uns quants consells a l'hora de començar a treballar sobre aquestes eines:

1 .- Començar lentament i amb ajuda d'un mentor.

2 .- Utilitzar el mateix nom d'usuari en totes les eines.

3 .- Compartir a la xarxa tant com es pren d'ella.

4 .- Preguntar tant com es contesta.

5 .- Provar eines noves abans de decidir si són o no útils.

6 .- Comentar als blogs d'altres persones.

A continuació, us deixo un vídeo que dóna un exemple de com un alumne pot utilitzar el PLE per tal d'aprendre.

http://www.youtube.com/watch?v=ILovyiP4vQs&feature=related

Tancament de GITIC

Avui dia 30 faig el meu tancament de GITIC. En principi deia que de què servia fer aquesta assignatura si d’informàtica ja en sabem tots. Evidentment ara és quan opino tot al contrari, és a dir, jo en un principi tenia uns coneixements previs d’informàtica, però al llarg d’aquest semestre he vist que, gràcies a les classes de GITIC he après programes i pàgines web que crec que en un futur els hauré de fer servir. Un exemple n’és el CMaptools, ja que gràcies a aquest programa si un s’organitza bé i fa un bon ús d’aquest és molt útil alhora de preparar els examens. El CMaptools no el coneixia, ni tan sols ni l’havia sentit mai. Un cop en Xavi ens va explicar com funcionava, vaig veure que era molt fàcil d’utilitzar i a la vegada molt útil ja que tens un gran ventall de possibilitats com per exemple posar-hi colors als aspectes més importants, etc. El que em va sorprendre també, va ser que pots posar hipervincles, cosa que no ho hauria imaginat mai.
Cal dir que l’intervenció en la qual vaig haver de dedicar més temps de reflexió és l’anàlisi de l’anunci. Un dels programes els quals m’agradat més és el “Pinacle Studio Plus” ja que sempre m’agradat montar vídeos d’aquest tipus però sempre utilitzava el Movie Marker i ara que sé com funciona el Pinacle intentaré baixar-me’l per internet, i si no és possible, m’el compraré. La intervenció que m’ha portat més dificultats és la de l’Audacity. En aquesta sessió vaig dedicar-li molt de temps, ja que primerament se’m va descarregar malament el programa, seguidament me’l vaig baixar de nou i com que no sabia com anava ni res, doncs em vaig passar com 2 hores investigant el seu funcionament. Un altre obstacle que m’hi vaig trobar va ser alhora de penjar-lo al bloc. Però després de tant preguntar, d’investigar i de cercar per internet finalment ho vaig aconseguir.
Respecte al bloc, en general ha sigut una eina d’el·laboració de treballs o exercicis de classe, però també he intentat que sigui un espai de reflexió personal sobre les tasques que duem a terme dia a dia a la facultat. A més a més, aquest bloc ha permès la bona organtzació, ja que mitjançant les etiquetes, els professors han pogut accedir als exercicis de cada alumne de manera més fàcil i ràpid. He de dir que totes les pràctiques m’han costat molt de realitzar, algunes més que d’altres, però el resultat crec que ha estat positiu.
Per finalitzar, un tema important a valorar és l’autoavaluació. Reconec que moltes de les sessions no han estat al dia. A principi de curs m’organitzava de tal manera que les sessions estiguessin al dia, però mica en mica, entre els treballs que hem hagut de fer, les exposicions que havíem de preparar, els llibres que havíem de llegir, entre altres coses, no em donava temps de posar-me al dia amb el tema del bloc. Amb tot això, s’ha m’ha acumulat la feina i m’hagués agradat que tot hagués sortit d’una altre manera, i és per això que en el pròxim semestre ho tindré en compte i intentaré que no em passi la pròxima vegada.

Per què un blog a la universitat?

Aquesta és la pregunta que em vaig fer per primer cop quan en Xavi i la Imma ens van dir que a través del blog havíem d’anar fent un diari o fer activitats el dia a dia. Mitjançant el blog de GITIC i COED he pogut trevallar virtualment, conèixer i plasmar els meus coneixemnts en un espai on mai ho hagués fet. Cada dia aprenem noves coses, i aquesta ha sigut una d’elles.

El dia en què vaig crear el meu compte a blogger, estava totalment perduda. Volia fer moltes coses però no sabia com. He estat fins a l’últim moment fent modificacions de tot.

Cal a dir, que les que els últims aspectes que ha sofert el blog, ha estat l’aplicació de la música en la qual, quan obrim un blog s’escolta automàticament una cançó i l’aplicació dl rellotge.

Amb el blog he establert un fort lligam amb la xarxa perquè he intentat abastir el meu espai personal de notícies digitals. Aicí com també webs interessant, algunes d’aquestes poden ser l’Eduwiki.

A més a més, molts professors exploren investigant les possiblitats del blog com a recurs educatiu i altres es pregunten si aquesta eina pot ser útil en entorns educatius. S’ha procurar que modifiquin les formes de comunicació que sostenen els processos d’ensenyament i aprenentatge. És una eina en la qual serveix per pensar, esciure, compartir i participar.. Totes aquestes acccions són imprescindibles per a la contrucció d’aprenentatge.La introducció dels blogs a les aules, suposa un increment de la comunicació, no només amb el professor sinó amb els altres companys de l’aula i fins i tot amb gent d’altres llocs.

Personalment, valoro ppositivament la creació d’aquest blog perquè gràcies al blog he pogut donar a conèixer els meus coneixements, establir relacions i presentar treballs en xarxa.

Última classe de GITIC

El passat divendres, dia 20 de Desembre, no vam tindre classe de GITIC, ja que en Xavi va programar aquest dia per fer les entrevistes de cada grup per dir-nos les notes de la blogosfera, Wikipèdia i la Rúbrica. El meu grup (Anna Ribó, Noa Barceló, Carolina Arcas i jo) vam sortir molt contentes de la classe on es ens feia l'entrevista, ja que després de tant treballar amb aquests dos treballs (blogosfera i wikipedia) vam tindre un molt bon resultat.

Una classe de GITIC

El dia 24 de novembre vam realitzar la classe  començant per la part pràctica:

Primerament en Xavi  ens va fer un dictat i nosaltrse el teníem que escriure al Word,.Quan vam acabar ens vam canviar d'ordinadors i els nostres companys ens van corregir les faltes, seguidament ens varem tornar a canviar i nosaltres en vermell dèiem si estàvem d'acord o no amb les faltes que ens havien corregit. Aquest exercici ens serveix perquè els ntaveens d'una manera més didàctica pugui observar el vocabulari, entre d'altres coses.

Tot seguit, vam utilitzar un programa d'una de les pàgines de XTEC i després vam utilitzar  un programa que s'anomena "crayon". Aquest programa estava a l'ordinador de Blanquerna  Aquest va ser un joc d'estratègia, és a dir,  els nens han de pensar com fer moure una boleta i arribar fins a l'estrella. 

Un cop finalitzada aquesta activitat vam realitzar la part teòrica d'aquesta sessió:
-Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb l'ordinador: És a dir, quer sinó s'apren de la manera "típica" d'explicació llavors, és possible que practicant s'aprengui o es comprengui millor el que t'han explicant. Es poden utilitzar els ordinadors de diferents maneres:

1. La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor: compara l'ordinador com a un tutor (professor). L'ordinador inicia els coneixements (és a dir, no hi han coneixements previs), després l'alumne respon i és l'ordinador qui avalua al nen. Un exemple seria un programa per entrenar als nens a llegir.
   
2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne: l'ordinador aprèn una sèrie d'aspectes, això vol dir que la persona que ho explica està aprenen allò que diu. "Qui ho explica bé és qui realment és capaç d'explicar-ho". L'alumne és qui controla la màquina.
   
3. La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador: Cap professor ho explica, sinó que l'ordinador és qui t'explica els conceptes i el vocabulari i després t'avalua. "Jugant, jugant s'aprèn". Les simulacions fomenten les reflexions i les accions, però hi ha el perill de que els nens els creïn interpretacions errònies, ja que simplifiquen en excés els sistemes reals.
   
4. La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina: En aquest cas no hi ha cap aprenentatge, sinó que et facilita determinades coses. Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació. L'ordinador, quan el sabem emprar correctament, ens allibera de les tasques més rutinàries i per tant, deixa la porta oberta per tal que ens centrem en els aspectes més reflexius, constructius i creatius.

A continuació, vam fer una relació entre les metàfores i els programes utilitzats en aquesta sessió:

1. Clic.xtec.cat: ha estat el propi ordinador qui ens ha explicat les coses (mitjançant fotos) i després ens ha autovalorat.
2. Winlogo: És el propi alumne qui guia "la tortuga", dones les instruccions. Descoberta pels conceptes matemàtiques.
   
3. Crayon: has de pensar com portar la bola fins l'estrella. Estratègia.
4. Dictat: S'utilitza només l'ordinador pel Word, però són els alumnes qui corregeixen les faltes, etc.

Personalment penso que per ser uns bons mestres hem de tenir un gran ventall de tipus d'ensenyament. Per això aquests 4 punts esmentats anteriorment són moltes possibilitats d'aprendre un mateix concepte. També depèn de l'edat, del ritme d'aprenentatge de la classe, mil factors que hem de tenir en compte per poder ensenyar adequadament als nostres futurs alumnes.

Exposició del territori

Personalment, crec que realitzar exposicions que ens mostris diversos territoris pot ser molt enriquidor pel que fa a la cultura popular de cadascú ja que hi ha moltes dades i curiositats pròpies de cada població que la majoria de gent no pertanyent a aquest lloc concret ho desconeix. A més a més, hi hamoltes tradicions riques que es poden aprendre a partir d’aquests treballs.
En un principi la Carol i jo (l’ Elena), no sabíem com fer el treball del territori ja que havíem d’utilitzar les tecnologies que el professor ens havia ensenyat. Després de molt parlar i cadascuna aportar les nostres idees, crec que ens ha osrtit un treball bastant bo. La veritat és que pensàvem que ens trauria molt més temps, però no va ser així. A partir del momen que ja teníem clar què volíem exposar ens va ser més facil alhora d’insertar-ho en el PowerPoint ja que estava quasi tot fet. Tot i això, és un dels treballs que més m’ha agradat aquest semestre, ja que a la vegada hem gaudit del Laberint d’Horta i això ha fet que alhora de fer el treball, ens ho hem agafat amb més entusiasme.

Opinió de les recitacions i debats

Personalment, pel que fa al conjunt de recitacions, penso que la majoria de la gent ha anat evolucionant respecte a persones de dies anteriors, rectificant alguns errors que altres van cometre. Respecte al nerviosisme que sol haver-hi en cada exposició, comprarant les recitaacions dels primers dies cre que la gent es posa molt menys nerviosa o té més capacitat de controlar aquests nervis que juguen tantes males passades.
Parlant dels debats, crec que tots els temes exposats han sigut molt interessants. Les explicacions d’uns i altres, tant els que estaven a favor com els que estaven en contra, han estat correctes i cada una d’elles amb el seu sentit.
A mi el que em va agradar més va ser el de l’aplicació de la setmana de vacances al Febrer/Març. Aquest tema té com a aspectes positius el descans dels alumnes. D’altra banda, té molts punts en contra ja que la majoria de les famílies estan treballant i no disposen dels recursos econòmics suficient com per poder afrontar certes despeses, com les de pagar casals, esplais, estades d’esquí...als seus fills. Altres pares no tenen on deixar els nens, així que van proposar realitzar aquesta bibliotec-ludoteca, però això realment són vacances? L’empresa en la qual treballen els pares no haurien de donar també vacances perquè així puguin passar més temps amb els seus fills? Com sempre tot es fa ràpid i malament, ja que aquestes “vacances” s’instaurarà l’any vinent i tot està massa verd.
En definitiva, penso que cadascú ha de trobar el seu punt de vista i donar la opinió sobre aquest tema i saber valorar-ne els aspectes que cadascú cregui més importants i conseqüentment, posicionar-se en alguns dels dos sectors.
També cal comentar les emocions que m’ha causat al realitzar el debat. Al principi estava bastant nerviosa ja que això és molt normal en mi. Cada vegada que s’anava apropant el moment de fer el debat, m’anava repetint a mi mateix que tot sortiria bé perquè havíem realitzat una bona preparació i a més a més tenia por a que no sortís com ho teníem previst. Al ser la primera en introduir el tema, és a dir, la primera en trecanr el gel em feia una mica de respecte. Al principi, durant les priemres paraules em sentia insegura, però durant el trascurs del discurs em vaig anar tranquilitzant i agafant confiança amb mi mateixa.