Era una nena que es deia Elena i només tenia 5 anys i amb aquella edat ja era una mica esbojarrada que sempre feia qualsevol cosa per divertir-se, sobretot a l'hora del pati. El pati tenia gronxadors, barres per penjar-se i columpiar-se, tubs per passar-hi dun a un altre, rodes gegants per sentar-s'hi i esmorzar, una caseta, etc... i amb això els nens s'ho pasaven pipa. L' Elena i els seus amics, sempre corrien cap aquí i cap allà, jugant al pilla-pilla, al fet i amagar estava jugant amb les seves amigues, corrent cap aquí i cap allà, jugant al pilla-pilla, al pica-paret entre altres jocs. Un dia, estaven columpiant-se a unes barres, i s'estaven ajudant entre elles. En aquest cas, l'Elena estava columpiant a una amiga seva, i quan ella li va dir que parés perquè ja no podia aguantar més, ella va seguir i seguir i seguir, fins que la seva amiga va caure al terra de mala manera. L'Elena es va espantar i es va amagar perquè no la veiessin, ja que la professora l'estava buscant per avera preguntar-li què havia passat. La seva amiga estava plorant desesperadament, i de la seva barbeta sortia molta sang i ràpidament se la van dur a l'hospital. Quan van trobar a l' Elena, la van escarmentar i des de llavors ja no va jugar més a aquelles barres, i quan li deien que parés de fer alguna cosa, feia cas i parava. Al cap de dos dies, la seva amiga va tornar al col·legi amb 3 punts a la barbeta, i jo ràpidament vaig anar cap a ella i em vaig disculpar. I ara que em anat creixent, sempre que expliquem anècdotes que em viscut totes juntes, m'ho recordo i m'ensenya la cicatriu que li va quedar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada